20.12.16

Silenci us prego

Hi ha el cel i el mar esvalotat d’onades massa tèrboles
Del caire del fingir ser massa fi per acabar escopint paraules
Veniu fills de l’infern (aprendre a tenir ales) veniu si sou cabals
Veniu a desteixir les trames de mil karmes i aneu fins a l’oblit
Perdreu lo que estimeu a còpia d’estimar-ho i sempre en voldreu més
I més i més i més que tot és poc i res no és prou per al gran monstre
Que devora temps i sentiments i somnis

Ara hi ha el cel i el mar esvalotats
I un cor cansat de ser coixí de si mateix
I una altra víctima que guarda massa llàgrimes

 Silenci us prego
Silenci

No em busqueu a la selva ni al desert
No em busqueu
Vull perdre’m
Definitivament

L’hivern és una ombra que em corglaça
M’ennuego si bec i si beso també

Silenci us prego
Silenci