17.4.15

Spiritual Connection


Hi ha la connexió i hi ha la desconnexió. És una qüestió d'energia. Succeeix amb els llocs i amb les persones. Sense saber per què, sents el que s'anomena “feeling” (bon rotllo) o tot el contrari. Si la sensació és dolenta, vols fugir, allunyar-te'n. Estar connectat significa que la teva aura s'adiu amb l'aura de l'altra persona o amb el camp energètic del lloc. Aura o camp energètic vénen a ser el mateix. Costa explicar això amb llenguatge ordinari perquè les paraules pertanyen a l'àmbit racional i estem parlant de la dimensió inconscient o emocional, més esotèrica i subtil. El cas és que, de sobte, "connectes" i t'adones que l'energia flueix de forma natural, com si fossis un canal obert a través del qual l'univers ha decidit activar-se, manifestar-se. La inspiració és una mica el mateix. Qualsevol mena d'inspiració, des de la poètica fins a l'eròtica, ja que és l'amor còsmic el que ens posseeix per tal de perpetuar la seva tasca creativa. Quan connectem som instruments divins al servei de la creació. Estimar és això. 

La connexió fonamental no és la del mòbil (cobertura) o la de l'ordinador (internet), sinó la que establim amb la natura, amb l'energia còsmica. Tota la gent presumptament “connectada” a la realitat virtual mitjançant les noves tecnologies, pateix una desconnexió amb la realitat real, és a dir, natural. Aquesta desconnexió amb la natura és la que lentament va generant un estat de malaltia crònica que, tard o d'hora, desencadenarà la rebel·lió de les cèl·lules, altrament dita càncer. Ni els aparells ni les ciutats ens salvaran. No hi ha tractaments efectius dins la gàbia de Faraday. Sempre acaba guanyant la càrrega electrònica negativa, destruint el sistema. La solució, per tant, és trencar la inèrcia i capgirar (i corgirar) la dinàmica energètica. Cal desconnectar-se de la vida tòxica (aparells, ciutats, mals rotllos) i reconnectar-se a la vida saludable (natura, bon rotllo). Cal invertir en positivitat. La connexió és llum, sintonia, harmonia, fluència, serenitat, pau, joia... La desconnexió és tot el contrari. 

Encara no tens clar què vols?

    4 comentaris:

    Anònim ha dit...

    Hi ha dies en què estem d'acord.

    Toni Ros ha dit...

    No sé si alegrar-me'n ;)

    Anònim ha dit...

    La vida es elección, y todos podemos elegir. Y las elecciones más importantes dependen únicamente de nosotros mismos.

    El cielo y el infierno son estados de consciencia que cada uno busca o encuentra.

    Conocernos para superar los miedos...La pérdida es una buena maestra en nuestro proceso de autoconocimiento.

    En el fondo, toda nuestra pretensión de felicidad se reduce a no tener ninguna pretensión, a resumir nuestro día en una simple frase: "Aquí estoy, aquí soy, y me siento bien o mal, me siento lleno o vacío, me falta algo o nada".


    Javier

    Toni Ros ha dit...

    Bien visto, Javier. Últimamente repito mucho esta frase: "Estic on he d'estar i faig el que he de fer". Vivo el puro presente. Me conecto con lo immediato. Así de simple.