21.4.15

Outsiders

 
De bon matí, fent el camí de ronda en direcció a Colera, he escoltat els primers rossinyols. He arribat fins a la urbanització de la Font Rovellada i he tornat. Volia veure la instal·lació que ha fet en Bros a la platja de Colera: troncs i branques de deriva pintats de color blau i penjats del mur de formigó. No sóc partidari de pintar la fusta que arriba del mar, però reconec que el color alegra la grisor (i lletjor) del fons. 


La resta del matí practicant stone balancing. M'hi he enganxat de debò. Treballo en un racó de la platja del Cros, mig amagat entre el rocam, fent piles i més piles, fins que el sol pica massa i em retiro. Avui he fet 12 composicions, algunes dins l'aigua, plena de meduses. Com que la mar és blanca i no bufa un bri d'aire, probablement s'aguantaran dretes més temps.


Ahir al vespre vaig compartir una bona vetllada amb els germans McDonald (Howard & Lewis), procedents de Suïssa, els quals van en cotxe camí del Marroc. Malgrat que els vaig oferir una habitació amb dos llits, van preferir dormir al bosc en una hamaca. La conversa va ser bilingüe (francès/anglès). El gran, en Howard, té una xicota barcelonina, i per això també sap una mica de castellà. Asseguts sobre la sorra de la platja mentre es ponia el sol, escoltant el mar, vam fer stone balancing plegats. La conversa va derivar cap a la manera de "despertar" les persones del somni de la Matrix... Vam coincidir que només hi ha un camí: ocupar-se d'allò que depèn de tu i donar exemple. Una altra manera de viure és possible. Serem els outsiders, el que canviarem el món.   

 

3 comentaris:

NINA ha dit...

Brindo per això!!!!

Anònim ha dit...

Desde tu lugar concreto en el mundo, viajas sin necesidad de moverte de él.

Comparto la reflexión que sólo pueden cambiar el mundo los que se sitúan al margen de las exigencias ordinarias de la sociedad; y que se cambia desde la actitud de hacer bien lo que depende de uno y dando ejemplo. Lo difícil es permanecer en dicha actitud, romper el equilibrio de las cosas y que nazca un nuevo equilibrio más acorde con la voluntad de amor, paz y respeto que debe imperar en todo hombre desprovisto de ambiciones e inquietudes mundanas.

Un abrazo,


Javier

Anònim ha dit...

El equilibrio personal como el estar con armonía contigo mismo y el mundo. Transmitiendo a lo que haces - aquello que de ti depende - el estado total, integral en el cual te encuentras.

Javier