26.4.15

No decidim nosaltres


La vida ens porta per camins estranys. Volem creure que tot és responsabilitat nostra, que les coses depenen de nosaltres, i és fals. Som titelles de forces ocultes, a voltes inferiors i a voltes superiors. El meu cervell sovint no em pertany, vull dir que fa la seva, o jo no m'hi acabo d'identificar. L'ego procura agafar el timó i gairebé sempre naufraga. El misteri més gran és l'amor. Com arriba i com marxa. Com es manté intacte sota les tempestes. Com sobrevola les misèries humanes. Com sura entre esculls i remolins. L'amor ens té ben collats. És l'energia més poderosa. És natura en estat pur i salvatge, indomesticable. Per això és misteriosa, en el desig i en la passió, en l'odi més visceral, en l'absoluta indiferència. Titelles som. Ben poca cosa decidim. Ni respirar ni bategar ni res essencial al capdavall. Ni besar ni fugir. A penes decidim una minúscula porció del que fem enmig del corrent impetuós que ens arrossega. Per tant, millor fluir sense encaparrar-s'hi. Millor ser dòcil als designis del destí. Jo no vaig decidir estimar-te. Hi ha res més important que la comunicació? Som illes que malden per retrobar-se...
posted from Bloggeroid

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Dejamos al capricho del destino, hechos de nuestra vida que responden a las consecuencias de nuestras elecciones producidas por la personalidad de cada uno.

La suerte o la desgracia es una variable más en nuestro destino, que sin embargo nunca es razon de ser de una vida pese a que puede determinar su final o su supervivencia.

Volvemos atrás, buscando respuestas en el pasado, cuando nuestro presente no nos las da y tampoco creemos encontrarlas en el futuro.


Javier

27 abril 2015

Anònim ha dit...

L'amor és com una rosa, però no com les de Sant Jordi. La rosa de veritat té espines.