30.3.12

Sense adjectius

Que morin tots els poetes amb totes les seves paraules sobreres que només serveixen per a emmascarar i enterbolir la llum de la vida pura, blanques vivències, hores supremes entre els llençols, vora el riu, sota el cloquer gòtic, campana que repica, àngel de la guarda, llisca la barca, cavall de foc, dits esmaperduts, cireres i xocolata, boques que es mengen l'una a l'altra, emporta-t'ho tot, no deixis res de mi, ni els batecs dins el cor, ni la sang, ni la mel, no et diré adéu, queda't aquí per sempre, ebri de tu, ineluctablement, en el silenci de la posta, en la ressaca infinita, escuma sobre la sorra, queda't amb mi, matem els poetes, matem les paraules, siguem la flor i l'ocell, el cel que som, l'instant present, una dona i un home, sense adjectius.    


 

Dietari de Terradets

28.3.12

Diràs que és massa lluny


Diràs que és massa lluny,
que la distància entre els cossos és insalvable,
que té raó el mestre de Llofriu quan sosté
que l'amor físic és l'únic real i perdurable,
trobar l'encaix eròtic, la clau per al teu pany,
l'adoració i el plaer compartits, la tendresa,
el luxe d'esdevenir una sola carn, el diàleg,
l'acoblament de les ànimes solitàries,
evitant el platonisme, tan inhumà,
tan decadent, tan trist.

Diràs que és massa lluny,
que haurem d'aprendre a viure entre l'enyor i l'esperança,
sargint l'absència amb els mots, esvalotant les ombres,
glatint afamats, assedegats del cel que som
sense poder abastar-lo.

Diràs que és massa lluny,
nineta del meu cor, la teva pell intàctil,
els llavis que, agosarats, es desclouen del tot,
els dies més blaus que l'oceà, les nits més clares de lluna,
la boira que vol ser llum, la vida que no es resigna.

Diràs que és massa lluny el somni de poder estar junts,
davant un horitzó infinit sense baranes, sense pors, sense entrebancs,
perduts per sempre més entre les ones, nàufrags de l'amor recòndit,
and I miss you so much, there's no one in sight, 
and we're still making love, in My Secret Life,
ho farem millor que mai, els àngels seran còmplices,
el vent, la pluja, els cims nevats, la sorra blanca de les platges,
ho farem millor que mai, com només ho fem nosaltres,
I’ll be marching through the morning, marching through the night, 
moving cross the borders, of My Secret Life,
I no hi haurà paraules que ens separin
I no hi haurà rellotges, ni ficcions, ni amagatalls
I serem i estarem i tindrem i farem
i volarem plegats




Dietari de Terradets

26.3.12

Tres homes

 

Tres homes ens hem retrobat després de trenta anys. En teníem divuit quan els nostres camins van separar-se. No pot ser "casualitat" que, per art de màgia, haguem tornat a coincidir. Avui hem passat el dia junts en un indret molt especial. Ens hem posat al dia. Xerra que xerraràs, hem descobert que les biografies s'assemblen en molts aspectes, adonant-nos d'alguns paral·lelismes força sorprenents. No us estic explicant una novel·la ni una pel·lícula. La realitat sempre supera a la ficció. Ho he viscut incrèdul i agraït. He guanyat dos amics. Una setmana abans de retrobar-nos, un dels homes va somiar-me. No meyspreeu els somnis. Som allò que les dones que ens han estimat han fet de nosaltres. És l'amor qui ens esculpeix, de vegades amb tendresa i de vegades a martellades. La llum que cerquem enmig de les ombres sovint apareix en uns ulls que et miren. No hi ha res més profund que la mirada.

Dietari de Terradets

23.3.12

A-1

Aprofitant l'avinentesa que ja fa 9 mesos que visc a Terradets; amb la primavera acabada d'estrenar i amb la pluja encara degotant, amarant els boscos; atès que, com vaig dir en el penúltim post de la Sèrie T, aquesta etapa de la meva vida ha suposat una mena d'auto-gestació; voldria exposar algunes de les conclusions (sempre provisionals, per descomptat) a les quals he arribat.  

Em ve de gust canviar de format, així que en comptes de teclejar paraules perquè les llegiu, em gravaré en vídeo i em podreu veure i escoltar. No sé si això enceta una nova Sèrie. Podria ser.



POR - LLIBERTAT - FLUIR - VOLAR - SENTIR 

Dietari de Terradets

Obligacions

No tinc obligacions. L'única obligació que tinc és ser feliç i fer feliços als altres, si es deixen. El problema és que, de vegades, la gent té molta por de ser feliç...

 Dietari de Terradets

21.3.12

El darrer petó

Si fóssim realment conscients de la mort, no ajornaríem res, no permetríem que la por s'apoderés de les nostres decisions, no ens quedaríem arrepapats en el sofà esperant el proper anunci de la tele. 

Si fóssim realment conscients de la mort, tots els petons serien el darrer petó i cada paraula un epitafi. Amb el benentès que fóssim realment conscients, que no és el cas, em temo.

Com diu el poeta:
... i saber que, a l'hora de morir, només ens penedirem del temps que hem perdut sense ser feliços.... podent-ho ser..... això em mata abans que la mateixa mort...

Dietari de Terradets

18.3.12

Donar-nos

Saps quina diferència hi ha entre l'amor i el desig
El desig vol posseir mentre que l'amor en té prou amb donar.
Les possessions (d'objectes o de subjectes) ens atrapen, ens esclavitzen, no ens deixen ser el que som de veritat... 
Donar-nos és el més elevat que podem fer en aquesta existència.

Ah, i fes-me cas: no pixis mai contra el vent.

----------------------------------------------------

¿Sabes qué diferencia hay entre el amor y el deseo?
El deseo quiere poseer mientras que al amor le basta con dar.
Las posesiones (de objetos o de sujetos) nos atrapan, nos esclavizan, no nos dejan ser lo que somos de verdad...
Darnos es lo más elevado que podemos hacer en esta existencia.

Ah, y hazme caso: no mees nunca contra el viento.

----------------------------------------------------

Do you know what's the difference between love and desire?
Desire wants to own whereas love has enough giving. 
Possessions (objects or subjects) catch us, enslave us, they don't let us be what we really are...
Giving to others away is the highest thing that we can make in this life.

Oh! Pay attention: Don't piss against the wind. 



Dietari de Terradets

16.3.12

La mar i tu


M'esmunyo dins la fosca quan te'n vas
Invento paraules noves per atrapar-te
Somio paisatges nostres fets de rialles
Enyoro el demà que ha d'arribar

Tu amoroseixes totes les hores
Ets tan melosa que em llepo els llavis
La mar i tu, camí dels somnis
La mar i tu, bressol i llar

Som aigua que avança sense aturall
No hi ha pedres que l'entrebanquin
Farem un niu de paraules
Els déus ens envejaran

M'esmunyo dins la fosca quan te'n vas

    My first singer-songwriter perfomance...

      Me deslizo en la penumbra cuando te vas / invento palabras nuevas para atraparte / sueño paisajes nuestros hechos de risas / añoro el mañana que ha de llegar / Tu suavizas todas las horas / eres tan dulce que me relamo los labios / la mar y tú, camino de los sueños / la mar y tú, cuna y hogar / Somos agua que avanza sin cesar / no hay piedras que la frenen / haremos un nido de palabras / los dioses nos envidiaran / Me deslizo en la penumbra cuando te vas 

      I slip away in the darkness when you leave me / I invent new words to catch you / I dream landscapes of us made by laughs / I miss the futur that is coming / You temper all the hours / you are so sweet that I lick my lips / the sea and you, the way of dreams / the sea and you, cradle and home / We are water which move forward without obstacles / there aren't stones obstructing it / we will make a nest of words / the gods will envy us / I slip away in the darkness when you leave me
       

      poemes

      Dietari de Terradets

      14.3.12

      SOM



      Enfonso els peus al fang
      Me'ls rento amb aigua pura
      Deixo que el sol em colri la pell
      Escolto el clapoteig de l'aigua a la cascada
      Ressegueixo el vol de les papallones
       M'embadoco com les granotes
      Veig una guilla i dos esquirols
      Medito amb el Daodejing

      Aquell que estima és valent
      El que lluiti amb amor vencerà


      Parlo amb el pastor

      Ets amb mi
      SOM


      12.3.12

      horitzó

      Si l'horitzó és finit no és horitzó, sinó gàbia.

       Dietari de Terradets

      10.3.12

      Apassionadament

      La raó no governa la vida. Són les passions les que manen. Sense passions ens avorrim. Sense passions som un riu embassat. Els embassaments només es poden construir a les depressions. Apassionar-se és viure la vida intensament, enlairar-se. Davant això, la raó té les de perdre. Hume afirmava que les passions són "irreductibles". La raó s'entesta a controlar l'incontrolable mentre que la passió ho destarota tot com una tramuntanada. Cal perdre l'oremus per a guanyar el sursum corda. No es pot servir alhora dos senyors. El cap serveix per als barrets, però és el cor el que batega i fa bullir la sang. Després hi ha els intel·lectuals, els moralistes i els carallots que tenen la sang d'orxata. Una colla de dropos que no fan cap bé a l'espècie. Si hi ha passió hi ha ales. Sense passió ens arrosseguem com els talps. No tinguis por de les passions. Són la cosa més natural i sana que hi ha. Res no s'ha fet en aquest món sense l'impuls libidinal i divinal de la passió. Diuen que dura 18 mesos com a màxim, que si s'allargués més temps moriríem d'esgotament, exhaurits, buidats. Val més morir espremut que viure com un coala, que dorm 20 hores al dia. És com els que tenen calés i no se'ls gasten. S'ha de ser molt capsigrany. O l'amor és passional o no val gran cosa. Després hi ha el matrimoni, que és la passió deixatada, la responsabilitat dels fills i el rebut de la hipoteca. I 4.000 obligacions més. Però lo més divertit de tot plegat és que nosaltres no escollim les passions, sinó que són elles les que ens escullen a nosaltres i, llavors, la presumpta llibertat se'n va a fer punyetes ipso facto. Val més ser esclaus de les passions que senyors del desert. I Buda que s'ho faci mirar.


         

      Dietari de Terradets

      9.3.12

      La joia



      La joia ets tu -va dir el mestre. No la busquis enmig de la gernació. No hi és. No la busquis a les parelles, ni en els compromisos. Tampoc es troba en aquest lloc. No la busquis als núvols, ni a l'altre extrem del món. No la trobaràs tampoc allà. Busca on saps, on realment es troba, en l'absència d'ignorància, en l'absència d'ombres i en la tranquill·litat de consciència del que camina amb el cor net per la vida. Busca-la justament aquí.

      El deixeble va preguntar: I en l'amor?

      El mestre el va mirar amb infinita tendresa i va respondre: L'amor és l'única joia que podem compartir.

      7.3.12

      No hi ha amors impossibles

      La vie est à peu près leur seul luxe ici bas 

      La vida és l'únic luxe que tenim aquí baix, cantava Brassens.
      S'acosta la lluna plena. Les serps surten dels caus.
      No hi ha amors impossibles, sinó ocells temorencs que no gosen volar.
      El devessall del vent sacseja les branques florides, doblega els canyissos, embolica els amants.
      Ell li acarona la cara, gràcil cristall, amb parsimònia infinita. No vol trencar l'encís del primer tacte.
      Ella ha emmudit i, absorta en els ulls verds, es mossega el llavi jussà.
      Qui podria desfer l'encanteri?
      Ella és barca que es gronxa sobre el blau.
      Ell marea que s'arbora, volcà a punt d'esclatar.
      La mar embogeix enllà dels aiguamolls.
      El temps es dissol entre els seus llavis.
      No hi ha amors impossibles ni àngels rebels.
      Tant de bo fos un miratge.
      Ella s'estreny contra el pit amb totes les seves forces.
      Ell sospira, somriu i agraeix.
      No calen paraules.
      No hi ha amors impossibles, sinó somnis malaguanyats.
      Els déus no regalen res endebades.
      Tinc l'ànima tendra com el lilà.



         

        Dietari de Terradets

        4.3.12

        Ich bin Isländer




        If this is Heaven, then I'll never commit another sin in my life...

        Sigur Rós

         Dietari de Terradets

        1.3.12

        Ídols de joventut

          Nietzsche i Pessoa es van equivocar. Sense amor la vida no val la pena. Ni superhomes ni heterònims ni cogombres amb vinagre poden omplir la buidor existencial d'un cor que només batega per a si mateix, d'uns llavis que només coneixen la seva pròpia llengua, d'uns dits que només teclegen paraules fredes i asèptiques les quals, per molt perfectes que siguin, mai no podran assemblar-se ni remotament a la mística experiència d'una simple carícia. 

          Pessoa i Nietzsche es van equivocar. I molt profundament. L'únic consol que els queda és haver passat a la història, que no és poc, i que els fem servir de contraexemples. A desgrat d'ells, val a dir que les lous i les ofèlies tampoc no van ajudar-los gaire. En aquest cas, l'instint femení va encertar de totes totes. Em costa molt imaginar un món on prevalgués la genètica nietzscheano-pessoana. Quin malson!

          Hi ha dues formes de suïcidar-se: tirar pel dret o casar-se amb la literatura. En el segon cas, en comptes de dessagnar-te amb sang et dessagnes amb tinta. Potser la fórmula magistral fóra barrejar tinta i sang, carícies i paraules, tenir algú amb qui poder compartir vida i obra, però molt em temo que això només està a l'abast dels escollits. Als déus no els agrada la competència. Mira com va acabar Prometeu. Jo no vull acabar com els meús ídols de joventut. Vade retro.

          Dietari de Terradets