30.11.11

T-61


L'obsessió pels bolets l'ha portat a descobrir un bosc secret on no arriben els altres boletaires. N'ha baixat cistelles plenes. Cada cistella són 6 kg. Sobretot rovellons (pinetells i esclata-sangs) i fredolics. N'ha menjat tota la família. Queden pocs dies per a plegar-ne. De nit la temperatura s'acosta als zero graus. El bosc és generós. S'embosca cada matí seguint la petja dels senglars. Xops els peus i els camals, torna a casa satisfet amb la collita. Una dutxa ben calenta, una sopa ídem i, a continuació, un merescut descans. Dies vindran per a recloure's davant el foc, per al repòs, la meditació i l'escriptura. Importa viure, entusiasmar-se. Escriure és ressaca, ombra, la bava del caragol...


24.11.11

T-60

Ja havia dormit prou. No li agrada romandre al llit quan s'ha desvetllat. Es va preparar un te i va engegar el portàtil. Encara era fosc. A través del finestral del menjador va poder admirar el màgic moment en el qual s'esclareix el dia. El termòmetre exterior marcava set graus. Una mallerenga voltava per la terrassa. Va trobar a faltar el cant del gall. Ni llac ni muntanyes. La boira ho omplia tot de misteri. L'ombrívola silueta dels arbres es deixatava com una aquarel·la enmig de la indefinició general. Va pensar que podia fer un poema. ¿Quan va ser, que va escriure l'últim? La idea no va prosperar. N'ha fet tants, de versos, que sovint es pregunta si paga la pena reincidir en aquesta dèria. Volent anomenar-la, les paraules neguen la realitat, la suplanten. Els mots ens allunyen de la immediatesa del tacte, del gust, del perfum, del so, de la imatge... És com si el llenguatge s'interposés entre nosaltres i el món, creant una barrera, una muralla, una mena d'autisme o aïllament. Tot això pensava al rompent de l'alba. I va decidir que aquell matí tornaria a enfilar-se muntanya amunt a la caça de més bolets.

22.11.11

T-59


La seva filla li ha enviat un fragment de la pel·lícula The Dark Knight, basada en el superheroi Batman. Diu que quan el va llegir li va recordar a ell. Vet aquí:
Don't talk like you're one of them! You're not... even if you'd like to be. To them you're just a freak, like me. They need you right now, but when they don't, they'll cast you out. Like a leper. See, their morals, their "code"... it's a bad joke, dropped at the first sign of trouble. They're only as good as the world allows them to be. I'll show you. When the chips are down, these uh, these "civilized people", they'll eat each other. See, I'm not a monster. I'm just ahead of the curve.
El cavaller fosc es desemmascara. Proverbials paraules del muricec humà. Quina casualitat que siguin tan oportunes per als temps decadents que vivim. Ell ha provat de traduir-les. Aquest és el resultat:
No parlis com si fossis un d'ells! No ho ets ni que volguessis. Per a ells només ets una rara avis, igual que jo. Ara et necessiten, però quan no els facis falta t'expulsaran com un leprós. Mira la seva moralitat, el seus “codis”... són una broma dolenta que deixaran estar a la primera de canvi. Només són bons en la mesura que el món els permet de ser-ho. Veuràs com, a l'hora de la veritat, aquests “civilitzats” es menjaran els uns als altres. Mira, el monstre no sóc jo. Jo només vaig un pas endavant.
Mentre el canibalisme creix a les urbs "civilitzades" d'Occident, ell continua assajant la manera de sobreviure fora de la civilització establerta, lluny dels codis obsolets. Rara avis, leprós, boig, freak, poseu-li les etiquetes que us plaguin. Totes li rellisquen.

21.11.11

T-58


Com en els anys de la seva infantesa i adolescència a la ciutat de les cigonyes, la boira torna a ser l'embolcall dels dies freds. Amb sort, acostuma a esvair-se pels volts del migdia i, si la sort és absoluta com avui, pot veure amb claredat els cims nevats dels Pirineus.

Aquest matí ha visitat el mercat setmanal de Tremp. Té poques parades (roba, sabates, fruita i verdura, planter). Ocupa la Plaça Catalunya i tot el carrer Lleida. Ha comprat tres parells de mitjons de llana, moniatos, pomes, mandarines, plàtans i bròquil. Ha de menjar una mica més perquè aviat no tindrà sinó la pell i l'os. Ahir es va pesar i, estupefacte, va descobrir que, per primera vegada després de molts anys, havia baixat dels 80 kg. La bàscula assenyalava 79,6. Recorda sense gens de nostàlgia l'època de petit burgès en la qual havia arribat a pesar-ne 100. Alguns cínics ho anomenen "la corba de la felicitat", però us asseguro que, de feliç, ho era ben poc, aleshores. ¿Com pot ser feliç algú la panxa del qual no li permet de veure's la titola o el xut (cony en pallarès)? Els ventrelluts són poc atractius per a les femelles, i viceversa; sense esmentar els estralls per a la salut que la sobreabundància de reserves sebàcies acostuma a provocar.

La Biblioteca Pública Maria Barbal es troba a la mateixa plaça que el mercat. L'altre dia es va posar d'acord amb la directora per tal de fer una donació de llibres. Avui n'ha portat quatre: Darrer poema, L'oracle imminent, Catosfera Ciberdietaris 04-05-06 i La catosfera literària. Són els que tenia a mà. Fa dos anys va fer la donació de cinc volums a la Biblioteca Pública de Lleida. Com que ara resideix al Pallars (tot i que encara no hagi aconseguit empadronar-se a Llimiana) potser els posaran en el fons local.

L'hort segueix el seu curs amb gansoneria. Faves i pèsols han fullat. Fa quatre setmanes que va plantar les llavors. Hi ha instal·lat un plàstic per a protegir-lo de les glaçades. La temperatura nocturna frega els 5 graus.

20.11.11

T-57


Froggy ha tornat a fer acte de presència, aquest cop a les escales de l'entrada. Com que anit va ploure una mica i demà plourà més, el senyor gripau està de gresca. S'ha passat el matí als esglaons contemplant impassible com el llogater de la casa feia viatges amunt i avall carregat de llenya. Ambdós es miraven de reüll amb confiança creixent. Em penso que pot ser el principi d'una gran amistat.

Froggy ha esdevingut una estrella mediàtica des que va sortir al YouTube. Ara sospira per seguir les passes dels seus il·lustres predecessors: Jabba The Hutt de la Guerra de les Galàxies i Ogama Sennin, el Gran Gripau Savi de la sèrie manga Naruto. La nissaga dels gripaus ha trobat un digne successor.


Tornant a la realitat més prosaica i pragmàtica, sembla clar que amb la llenya no n'hi haurà prou per a escalfar la casa quan arribi el rigorós hivern. A banda dels mitjons gruixuts, les sabatilles, els guants i el gorro maputxe de llana, caldrà afegir una estufa catalítica de butà per al menjador i un emissor termoelèctric per a l'habitació que funcioni durant la nit. Està estudiant les diferents alternatives, els avantatges i inconvenients de cada sistema, el cost d'adquisició dels aparells i, sobretot, el consum. Hi ha opinions per a tots els gustos. Llenya, gas, electricitat... Es tractaria de combinar els tres cercant la màxima eficiència i la mínima despesa, és a dir, la quadratura del cercle. Ara per ara, la reserva de llenya està coberta almenys per a unes quantes setmanes.


19.11.11

Neus Catalanes


Esquies? Ja has fet plans per aquest hivern? ¿Vols gaudir dels plaers de l'esquí en estacions molt ben equipades i a bon preu? ¿Coneixes els increïbles paisatges de la Cerdanya i els Pirineus Orientals?

La majoria d'estacions d'esquí obren les seves portes aquest novembre. L'oferta és molt àmplia, però cal saber escollir d'acord amb els nostres gustos i mirant la butxaca. Personalment, m'agrada molt l'esquí de fons. L'he practicat algunes vegades i, si tot va bé, penso repetir l'experiència aquesta temporada. M'estic rumiant possibles destinacions, la descoberta de nous paratges. Per exemple, a Font Romeu enguany han creat al sector de la Calma Sud una nova pista d'esquí nòrdic de 2,4 km batejada "Martin Fourcade" en honor al campió local de Biathlon, fill de Céret. Em penso que aniré a estrenar-la. Val a dir que l'espai nòrdic Font-Romeu/Pyrénées 2000 ofereix una extensió total de 111 km. Per als amants de l'esquí alpí, les possibilitats són gairebé infinites...


A la Catalunya Nord hi ha 8 estacions d'esquí que s'han aplegat en l'associació NEUS CATALANES. Aquestes estacions són Les Angles, Espace Cambre d’Aze, Font-Romeu Pyrénées 2000, Formiguères, La Quillane, Porté-Puyromens, Puigmal i Puyvalador. Totes elles comparteixen un forfait únic.

Fins al 27 de novembre fan una promoció en la que ofereixen
un descompte del 15% per la compra del forfait de temporada.


No t'ho perdis!


16.11.11

T-56


Diuen que hi ha crisi. Diuen que aquest diumenge hi ha eleccions. Diuen que hi ha canvi climàtic. Diuen que el món s'acaba l'any que ve. Diuen, diuen, diuen. Diuen tantes coses que sembla mentida que puguin ser certes totes alhora. Ell roman escèptic. A l'altra banda del Montsec, mirant cap al nord, allà on les muntanyes esdevenen més pures, tot es veu d'una altra manera. Només importa allò essencial: llenya, teca, que surti el sol, bona solitud i millor companyia... La resta s'esfuma entre la boira tardorenca. Publicitat, discursos buits, amenaces llunyanes, apocalipsis de pa sucat amb oli. Diuen, diuen, diuen. Sovint les paraules serveixen per amagar la veritat. Els que més parlen són els que tenen més por. ¿Encara no has après a escoltar el silenci? ¿Encara no ets capaç de mirar de fit a fit l'horitzó?

14.11.11

T-55


S'ha d'estar molt tocat del bolet per a llevar-se a les set del matí un diumenge de mitjans de novembre, agafar la moto i, amb una temperatura de cinc graus i boira espessa, fer 10 km de carretera i 10 km de pista pedregosa Montsec amunt. Però ell és així, sempre ho ha sigut; així el van parir i em temo que així continuarà fins al final. A l'anada se li van glaçar les mans les quals, malgrat els guants, van haver de ser reanimades amb el caliu del tub d'escapament. A la tornada van ser els peus, els que van patir els efectes del fred, perquè no hi ha botes de Gore-Tex® que suportin quatre hores seguides trepitjant herba molla. La sensació de caminar amb els mitjons xops és força desagradable.

La primera hora només va trobar fredolics. El fredolic és un bolet delicat i recòndit. Sol aparèixer sempre en grup, amb totes les tonalitats del gris, mimetitzant-se amb les pedres que l'envolten. S'ha de tenir molta cura a l'hora de collir-lo. Si l'agafes pel barret es desintegra. El mànec també és fràgil i molt fibrós. La millor tècnica és clavar el tou del dit mitger a l'arrel i fer un moviment cap amunt deixant que el bolet caigui en el palmell. Tampoc és recomanable apilar-ne molts a la cistella perquè els de sota queden aixafats. Alguns dels fredolics que va trobar eren grossos com a rucs. Tip de tanta fredolicada, sospirava per un rovelló, només un. Després de molta recerca, el desitjat rovelló va fer acte de presència en forma de doble regal, una parella.


A mig matí, mentre el sol provava d'escampar els núvols, la cosa es va animar. Els rovellons que anava trobant amb comptagotes eren enormes i sans. En total, va baixar 5 kg de fredolics, algunes mucoses i set rovellons que feien goig de veure. Aquesta segona menjada va resultar més profitosa, perquè a l'anterior no van tocar a la dent. La majoria de fredolics, nets i bullits, són al congelador.


És una llàstima que els pocs rovellons que ha trobat no permetin convidar els amics a compartir-los. Suposant que el temps acompanyi i en vagin sortint més, necessitaria un vehicle apropiat (un tot terreny o 4x4) per a transitar per les pistes. Tanmateix està prou content. Com se sol dir: hem salvat la temporada.

10.11.11

T-54


Avui han pujat reforços familiars i, al llarg del matí, l'expedició boletaire ha aconseguit trobar diverses espècies de fongs comestibles: fredolic, bec de perdiu, mucosa o llenega, molleric, pampa, pet de llop i rovelló. Els més abundants els fredolics. Els rovellons molt escassos. Ell n'ha trobat un parell de ben macos. Val a dir que la majoria han aparegut per sobre dels mil metres d'altitud. Per a celebrar-ho han dinat a Casa Roca de Sant Martí de Barcedana. Impressiona veure el lledoner centenari davant la porta de la masia. La mestressa ens ha ensenyat el foc de rogle (una habitació que té 500 anys amb un foc central on tot el sostre és xemeneia). També han pogut visitar els antics trulls de vi i d'oli. Els rovellons, veritables delicatessen, han fet cap a l'estómac a l'hora de sopar. Poca gent pot dir que enguany ha menjat rovellons del país. D'aquests (encara) no en venen a les botigues.


9.11.11

T-53















L'esforç sol tenir recompensa. Per fi, després de dies d'infatigable recerca pels boscos dels voltants, ha trobat bolets, els primers de la tardana temporada d'enguany. La majoria són desconeguts per a ell. Ha pogut identificar els apagallums i els pets de llop, potser també els cama-secs o carreretes (que es podrien confondre amb la Collybia dryophila). Rovelló cap ni un. La resta els ha fotografiat amb l'esperança de poder esbrinar-ne el nom i la comestibilitat. L'últim exemplar que ha trobat, gairebé arribant a casa, ha sigut una Amanita Regalis. Vella i enorme, desprenia una olor molt pudenta.



8.11.11

T-52


Dia assolellat amb atmosfera límpida. Abans de dinar ha fet una visita al roure i s'ha enfilat bosc amunt descobrint noves senderes. Encara hi ha papallones. Una Vanessa l'ha acompanyat un bon tros. Ni rastre de bolets. A l'hort germinen pastanagues, bledes, pèsols i faves. Els més avançats són els raves, que caldrà esclarir perquè no ha fallat ni una sola llavor. Avui s'ha adonat que des de la terrassa també pot veure el poble de Santa Engràcia, situat al capdamunt d'un vertiginós espadat, amb la qual cosa són vuit els pobles visibles. En el sentit de les agulles del rellotge (d'oest a est): Moror, Estorm, Cellers, Guàrdia de Noguera, Santa Engràcia, Talarn, Els Masos de Llimiana i Llimiana. Encara ha d'esbrinar el nom d'un altre nucli habitat, el més llunyà de tots, les llums del qual brillen més enllà d'Els Masos. Sant Serni? Claverol? S'acosta la lluna plena de novembre.


6.11.11

T-51


Després d'uns dies de pluja, el sol ha tornat a sortir. La cota de neu ha baixat. Els cims emblanquinats són cada cop més propers. Al matí ha caminat pels boscos que hi ha a l'altra banda de la via del tren, seguint la pista que puja des de l'estació fins al Pas de l'Arbocera. Encara no hi ha bolets, ni bons ni dolents. Tanmateix s'ha atipat de cireretes d'arboç. Diuen que, si en menges més del compte, aquests fruits emborratxen perquè contenen etanol, però ell no ha notat cap símptoma. L'arboç també té la seva mitologia. Es veu que espanta els maleficis i protegeix de tota desgràcia. El Manel de l'alberg li ha dit que si fa tres o quatre dies de sol com avui, plegarem rovellons. Tant de bo. A l'hora de dinar la temperatura fregava els 20 graus. La migdiada l'ha enxampat amb la mirada perduda més enllà del llac, on les muntanyes es vesteixen de núvies.

NB: Com una premonició, fa dos anys també menjava cireres d'arboç i mirava els cims nevats enllà del Montsec...


5.11.11

T-50


Fusta, foc, terra, metall i aigua. Aquests són els 5 elements o processos naturals (五行) segons la filosofia tradicional xinesa. Els grecs, d'acord amb la formulació d'Empèdocles, en consideraven 4: terra, aigua, aire i foc (afegint de vegades l'èter). Tots estan relacionats. El cicle de generació i transformació és circular. La fusta creix a terra gràcies a l'acció de l'aigua i de l'aire. El foc s'alimenta de fusta i escalfa l'aigua. Les cendres tornen a la terra. A partir de la terra es fabrica el metall el qual talla la fusta. Etcètera.

Ell està d'allò més familiaritzat amb aquestes matèries-energies. Viu integrat dins el cicle natural. El primer que fa quan es lleva (després de prendre un te verd amb mel) és treure les cendres de la cuina i de la llar de foc. Es passa el dia amb els peus a terra, conreant-la, respirant aire pur, bevent aigua de font, tocant fusta, pendent del foc.

La pluja tardorenca, la boira, els colors deixatats del paisatge, inhòspit horitzó. La llar encesa, la flama viva, el caliu, domèstica tendresa. Fora i dins. Pell i cor.

I per a dinar una amanida ben completa...


Ingredients: julivert, nous, brots de soia, arròs integral, xampinyons, tomata, raves, pebrot vermell, enciam, oli, salsa de soia.

4.11.11

T-49

Bufa xaloc, trona, entreplou, les fulles seques s'envolen. Ell finestreja seguint amb la vista la trajectòria dels grops sobre el llac, el vaivé del cimall dels roures, la mística lluentor de les toves de la terrassa que, rellents, espurnegen com mirallets.

Mata mosques amb la paleta de plàstic. Odia les mosques. No sap per on es colen, és un misteri. Somia un món sense mosques.

Ahir furonejava pel bosc percaçant algun bolet. Només va veure un pebràs escadusser. Potser la setmana vinent hi haurà més sort. El que va trobar és molta llenya (ara veu llenya pertot arreu), sobretot pins trossejats. El problema és que estan molls i s'han de portar a pes de braços fins a casa. Una feinada. Al bosc se quedaran.

Els que l'envegen haurien de saber que no tot és bufar i fer ampolles. El modus vivendi neorural exigeix fortalesa física i psíquica. Si tens la pell massa fina o et fa basarda arromangar-te, deixa-ho córrer. La vida a ciutat és molt més soft i molt més light, sempre que no et toqui remenar contenidors o dormir als caixers, clar.

A mitja tarda ha descarregat de valent. En anglès diuen It's pouring down (cats and dogs); en castellà Llueve a cántaros (a mares); nosaltres diem que Plou a bots i barrals (a semalades).


3.11.11

T-48


Ell pensa que si els grans de la magrana no tinguessin pinyol serien perfectes, però s'equivoca. Aquesta fruita tardorenca és tota una metàfora. Si la perdició d'Eva va ser una poma, la de Persèfone va ser una magrana. Hi ha un quadre de Dante Gabriel Rossetti titulat Proserpina on la deessa sosté una petita magrana a la mà esquerra...


El més curiós d'aquesta pintura és que el vermell de la fruita coincideix amb el vermell dels llavis i el blau dels ulls amb el blau del vestit. A banda de la magnífica cabellera negra, també crida l'atenció que li manca mig cos (si més no les cames), com si estigués soterrada de cintura cap avall. Rossetti volia representar així que la filla de Zeus i de Demèter havia de passar sis mesos al món dels vius i sis mesos a l'Hades.

La magrana no és una fruita fàcil. Per a poder menjar les seves llavors carnoses hem d'escarrassar-nos-hi. Primer cal travessar la pellofa coriàcia. Un cop esberlada, encara ens queden les cutícules groguenques i translúcides que protegeixen els grans. Per tant, no és aconsellable menjar-se-la de pressa i a mossades. Cal esgranar-la amb paciència i delicadesa, perquè si ho fem maldrestrament pot rebentar la polpa dels grans el suc dels quals, com si fos sang, produeix unes taques difícils de llevar.

Fruita dels morts o de la fertilitat, ell considera la magrana metafòricament femenina. No perquè sigui afrodisíaca, sinó perquè per assaborir-la a fons cal descloure-la a poc a poc, seguint un ritual precís, un adagio ple de detalls on, vel rere vel, tel rere tel, mai no s'acaba de descobrir del tot el darrer pinyol, l'última veritat.

2.11.11

T-47


No hi ha res com el treball físic per a espantar els dimonis de la ment. Suar és purificador. Entre altres coses, aquest matí ha recollit llenya menuda al bosc i ha fet d'electricista. Havent dinat s'ha posat a estudiar anglès. Està cursant Upper-Intermediate a l'EOI. Divendres li fan un test sobre el llibre de lectura: Man from the South and Other Stories, de Roald Dahl. Han començat a grillar les llavors dels raves que va plantar fa una setmana. Ha sopat truita d'espinacs. Davant el foc, recorda com era la seva vida a l'apartament de Lleida. Confinada i avorrida. Per exigències del guió s'hi va estar dos anys. Quan va poder, es va emboscar. El canvi li prova, encara que no s'acabi la feina. És més fàcil adormir-se si estàs cansat.

1.11.11

T-46


Em temo que no n'hi ha prou amb la tercera persona del singular, donar l'esquena al món, distanciar-se de la cosa pública, badoquejar amb els núvols, retirar-se al bosc per tal d'aprendre el llenguatge dels ocells. Per molt que t'amaguis, tard o d'hora fa acte de presència aquell gat negre que et mira fixament als ulls i, quan el vols empaitar, desapareix. No t'enquimeris. La nit dels difunts és una altra nit més. La lluna creix. Les llavors germinen. Pitjor són les mosques que encara t'empudeguen malgrat el fred o els fantasmes del passat que, per fas et nefas, voldrien fer-te la guitza. La Tau és el teu amulet. El Sant del Bosc et protegeix. No debades hi has pujat quatre cops d'ençà que ets aquí. ¿Què hauries de témer? ¿Gats, difunts, mosques, fantasmes...? Només t'ha de fer por la teva por. La resta són bajanades.