31.8.08

Jo també faig ESD


Avui s'acaba l'agost i s'acaben les vacances, però comencen coses noves... La rentrée ens regala una nova presentació literària i un nou disseny d'El Singular Digital. Toni Aira -el director- ha apostat pels blogs incloent-hi una secció específica: Els blogs singulars.
"La mirada autèntica, desenfadada i en ocasions transgressora dels blogs..."
ENTRELLUM formarà part d'aquesta singularitat juntament amb altres col·legues catosfèrics. Des d'aquí els desitjo molta sort en aquesta nova singladura que farem plegats.

BlogDay_08

Blog Day 2008

Avui celebrem el BlogDay i, segons les normes, em toca recomanar 5 blogs. L'ordre dels factors no altera el producte:
  1. Salvador Sostres
  2. El Café de Ocata
  3. Una temporada en el infierno
  4. La Segona Perifèria
  5. El Cafè d'en Litus
  6. L'home que mira

30.8.08

L'estiu és per al cos

L'estiu és per al cos i l'hivern per a l'esperit. Dit així pot sonar massa categòric. Parlo de primera mà. Roba fora, pell torrada, camina que caminaràs... L'estiu és la vacuïtat de les neurones socarrimades. Estiu de sorra i tovallola i una canya ben freda i no m'atabalis i amanides lleugeres i migdiada llarga i llisca que lliscaràs sempre descalç sense rellotge sense saber quin dia és i aquest dolç no fer res altrament dit avorriment... L'estiu és per al cos, aquesta carn que sua i pesa, aquest bagatge tremolenc. Quan el cos reclama els seus drets no hi ha metafísiques que valguin. La física s'imposa com s'imposen tantes coses: les cançonetes de moda, les col·leccions per fascicles, les telesèries per adolescents, les rebaixes dels magatzems, el neoconservadurisme ianqui, l'amor ineluctable, la trempera matinera, la nostàlgia de la infantesa, la terrible bellesa (Ein jeder Engel ist schrecklich), etcètera. L'estiu és per al cos. Per això estimo tant la tardor malgrat l'hecatombe de les fulles.

28.8.08

Presentació de LCL a Mallorca

El proper dijous 4 de setembre presentarem LCL a Can Alcover de Palma de Mallorca. Aquesta serà la 4a. presentació que fem del llibre després de les presentacions a la Catalònia, Vallromanes i Fnac Triangle. Comptarem amb la presència de Biel Mesquida, autor del pròleg, i dels catosfèrics mallorquins que han participat en el llibre (Llorenç Carreres, Caterina Cortès, Maria Victòria Secall i Benjamí Villoslada)

Quedeu tots convidats...


27.8.08

A la platja caminant

Matí sense núvols amb un sol esplèndid. He anat a la platja caminant i he tornat de la platja caminant. Hora i mitja d'anar, hora i mitja de platja, i hora i mitja de tornar. He agafat el camí més curt, per Coll de Clau, riera Coma-Clara avall fins al port d'El Masnou. Sempre vaig a la platja de Can Teixidó, que és la primera que es troba en direcció Barcelona. Altres vegades he baixat al mar per Teià, per Premià, i fins i tot per Vilassar. Avui el mar era una bassa d'oli transparent. Em banyo amb peixos a prop. De tant en tant apareix una medusa perduda, enorme, que es veu d'una hora lluny. Els nens comencen a cridar i els pares, sol·lícits, la pesquen i la llencen a les roques. Una mort cruel. Són maques, tenen uns tentacles de color lila i la textura de la sípia. La tornada ha estat més dura per l’hora, el sol era més alt i picava més. He suat força. Sort que he comprat un Gatorade a la benzinera d'Alella. També la pujada és més perllongada i els músculs estan estovats pel descans i el bany. S'agraeix molt l'ombra dels pins. Una bona dutxa, un dinar lleuger i la sacrosanta migdiada. Encara vacances...

Platges de Comte, Eivissa (9.8.08)

26.8.08

Una nova tardor

"El poeta entra al otoño con la máscara marchita
cubierta por la hojas que adoró."


Posta a Eivissa (4.8.08)

Ensumo la tristesa d’una nova tardor. Mudes les cigales. Els núvols tapen el sol. Es marceixen els colors. Les últimes roses menudes, tímides. Figues i móres madures. Cauen les primeres fulles. La platja solitària un altre cop.

Ensumo la tristesa d’una nova tardor. Les illes es buiden. La pell s’emblanquina. Ressaca de lleure i de sol. La flor de la magrana. El vent acarona els bambús. S’acceleren les busques del rellotge. Les hores m’apropen a tu...

Un nuovo autunno

"Il poeta entra nell'autunno con la maschera sfiorita
coperta dalle foglie che adorò"

Samuel Feijóo

Fiuto la tristezza di un nuovo autunno. Mute le cicale. Le nuvole oscurano il sole. Affievoliscono i colori. Le ultime rose piccole timide. Fichi e more maturi. Cadono le prime foglie. La spiaggia solitaria un'altra volta.

Fiuto la tristezza di un nuovo autunno. Le isole si svuotano. La pelle sbianca. Risacca di tempo libero e sole. Il fiore del melograno. Il vento accarezza i bambù. Accellerano le lancette dell'orologio. Le ore mi avvicinano a te...

[Versió d'Anna Cinzia Paolucci]

25.8.08

L'aviador jardiner


Antoine de Saint-Exupéry tenia la meva edat quan el 31 de juliol de 1944 a les 8:25 es va enlairar de la base de Còrsega amb un bimotor P-38 Lightning per a una missió de reconeixement cartogràfic. Anava tot sol i portava combustible per a sis hores. Va desaparèixer sense deixar rastre i, des d'aleshores, no se n'ha sabut res més.

Un final molt literari... El misteri de la seva mort s'engrandeix perquè, pocs dies abans, havia escrit aquestes línies en una carta a un amic seu:
«Si je suis descendu, je ne regretterai absolument rien. La termitière future m’épouvante. Et je hais leur vertu de robots. Moi, j’étais fait pour être jardinier.»

24.8.08

Versos d'amor i de mort

Versos d'amor i de mort davant la teva sepultura, testimoni d'una lluita que encara resta intacta. ¿Què saben de tu els turistes que es passegen amb banyador i xancletes? ¿Què se n'ha fet d'aquella llibertat que et va costar la vida? Versos d'amor i de mort, llibres a la mar com missatges entaforats dins una ampolla...

[La foto me l'ha fet la Christine Arnaud]


21.8.08

Un livre à la mer

Aquest diumenge tornarem a Cotlliure...

Festival "Un livre à la mer"
PDF Programa

El poema que llegirem és el núm. 3 del poemari ENTRELLUM:
Morir

He vist el mar furient a través dels teus ulls.
La nit m'ha dut regust de llàgrimes furtives.
¿Què vols que fem si governen els mots?
¿Per què fugim dels espadats bellíssims?

L'amor és tremolor, neguit, insomni...
La nit curulla d'ombres amara el meu cor.

No és sang ni rou ni mel ni vi...
No és cap concepte que puguem concebre.

Incomprensiblement, m'adormo en la platja
que fenyo als teus pits...

L'amor és una tendra manera de morir.
¿On vols que anem a morir junts?

Mourir

J'ai vu la mer impétueuse au travers de tes yeux.
La nuit m'a apporté un arrière-goût de larmes furtives.
Que veux-tu que nous fassions si les mots gouvernent?
Pourquoi fuyons-nous de ces abîmes si beaux?

L'amour est tremblement, inquiétude, insomnie...
La nuit débordante d'ombres baigne mon coeur.

Ce n'est ni sang, ni rosée, ni miel, ni vin...
Ce n'est pas non plus un concept que nous puissions concevoir.

Incompréhensiblement, je m'endors sur la plage
que je pétris sur tes seins...

L'amour est une tendre manière de mourir.
Où veux-tu que nous allions mourir ensemble?

[Versió de Joan-Pere Sunyer]

Morire

Ho visto il mare impetuoso attaverso i tuoi occhi.
La notte mi ha portato un sapore di lacrime furtive.
Cosa vuoi farci se governano le parole?

L'amore è brivido, ansia, insonnia...
la notte strapiena di ombre immerge il mio cuore.

Non è né sangue, né rugiada, né miele, né vino...
Non è alcun concetto che possiamo concepire.

Incomprensibilmente, mi addormento sulla spiaggia
che plasmo sui tuoi seni ...

L'amore è una maniera tenera di morire.
Dove vuoi che andiamo a morire insieme?

[Versió de Anna Cinzia Paolucci]

Morir

Vi el mar impetuoso a través de tus ojos.
La noche me trajo regusto de lágrimas furtivas.
¿Qué quieres que haga si gobiernan las palabras?
¿Por qué huímos por los precipicios bellísimos?

El amor es temblor, insomnio, desasosiego...
La noche henchida de sombras empapa mi pecho.

No es sangre ni rocío miel ni vino...
No es ningún concepto que podamos concebir.

Incomprensiblemente, me duermo en la playa
que amaso en tu seno...

El amor es una tierna manera de morir.
¿Dónde quieres que muramos juntos?

Sterben

Durch Deine Augen habe ich das wütende Meer gesehen.
Die Nacht hat mir den Geschmack von geheimen Tränen gebracht.
Was willst Du dass wir tun, wenn die Worte walten?
Warum entfliehen wir die wundervollen Abgründe?

Die Liebe ist Zittern, Unruhe, Schlaflosigkeit…
Die Nacht, voller Schatten, überschwemmt mein Herz.

Es ist weder Blut, noch Tau, noch Honig, noch Wein…
Kein Begriff ist’s, den wir verstehen können.

Unverständlicherweise schlafe ich auf den Strand ein,
den ich an Deinen Brüsten knete…

Die Liebe ist eine zarte Form des Sterbens.
Wo möchtest Du hin, dass wir zusammen sterben?

[Versió d'Elies Valverde]
Més bones notícies:
  1. Aquest agost ENTRELLUM ha superat les 250.000 visites.
  2. Ja estan enllestides les traduccions al francès i a l'alemany del poemari guanyador del Machado. He creat un blog nou on aniré penjant les versions alemanyes: ZWIELICHT
  3. El dia 4 de setembre presentarem LCL a Palma de Mallorca.
Gewinnergedichtsammlung vom internationalen Preis von Literatur Antonio Machado 2008

18.8.08

LCL a Qwerty

El passat 23 de juliol Joan Barril va parlar de LCL en el programa Qwerty de Barcelona TV, concretament en els minuts 1:05-1:25 i 15:28-17:28. Atenció sobretot Benjamí, Marina, Pere, Judit i Llibreter.


Gràcies, Xavi, per fer-m'ho saber.