30.7.08

On holiday

Dissabte passat em vaig enamorar d'una melodia que Maite Aguirre va interpretar al piano en el concert de cloenda de les XXIV Nits Musicals de Vallromanes. Es tracta d'El Pont, una obra que Frederic Mompou va compondre l'any 1946. La Carme Miró m'ha ajudat a buscar-la. Es troba en un CD enregistrat pel pianista granollerí Jordi Masó [web]. Us la deixo aquí mentre estic de vacances...


Encara que la música més adient per al lloc on vaig seria aquesta...




Apa, passeu-ho bé, quan torni tornaré.

Una entrevista
Un poema
Un post
Twit

29.7.08

Àfrica

Àfrica no és tan lluny si tanques els ulls i mires el cel a l'hora del capvespre quan els rinoceronts pasturen i els nens s'enfilen descalços als arbres. Àfrica és un racó del teu cor. Àfrica és una pell i una mirada i uns llavis humits que cerquen noves besades. Àfrica és el silenci dins el bosc o el cant de les cigales o un comiat impossible. Àfrica ets tu i el meu record de tu. Àfrica som nosaltres. Sempre. Ara. Avui. L'obscura presència inconfessable.

Africa

L'Africa non è tanto lontana se chiudi gli occhi e guardi il cielo nell'ora del tramonto quando i rinoceronti pascolano ed i bambini s'infilano scalzi sugli alberi. Africa è un angolo del tuo cuore. Africa è una pelle ed uno sguardo e labbra umide che cercano nuovi baci. Africa è il silenzio nel bosco o il canto delle cicale o un addio impossibile. Africa sei tu ed il mio ricordo di te. Africa siamo noi. Sempre.Ora. Oggi. L'oscura presenza inconfessabile.

[Versió d'Anna Cinzia Paolucci]

28.7.08

PaC i l'amor

"L'amor és molt difícil d'entendre. I saps per què? Doncs perquè l'amor és la cosa més idiota de l'univers, Tommy, però també la més important. Per això costa d'entendre." (pp. 201-202)

"Per entendre la reacció de Marcus només hi havia una resposta lògica: que hi ha coses, com l'amor, que no ho són. L'amor no es pot mesurar amb la racionalitat d'un compàs." (p. 331)

"Hauria admès que l'amor fos una experiència trista, desesperada o cruel. La meva versió de l'amor era boira sota les pedres, i res més." (p. 470)

"Qui ha dit que l'amor és bonic? L'amor és, sobretot, poderós. L'amor pot deformar la nostra moral de la mateixa manera que una biga de ferro, tan dura i sòlida, es retorça en un forn." (p. 523)

"Imaginem-nos que l'amor de la nostra vida s'amaga sota mil milions de pedres. No pot haver-hi res de pitjor. O sí: que visqui a una cantonada de la vida i no vulgui saber res de nosaltres." (p. 524)

"Les històries d'amor, per boniques que siguin, sempre generen problemes, multitud de problemes. En canvi, quan una història d'amor és perfecta té un problema, només un: que és mentida. " (p. 589)

"Només pensava en ella, en ella. Deixem d'estimar una persona quan ens assabentem que s'ha mort? Per què hauríem de deixar d'estimar-la quan ens assabentem que no ha nascut?" (pp. 591-592)

Albert Sánchez Piñol, Pandora al Congo (2005)

27.7.08

Boira sota les pedres

"La meva versió de l'amor era boira sota les pedres, i res més."

Albert Sánchez Piñol, Pandora al Congo, p. 470

25.7.08

And all the rest is hipocrisy

El mal és antimetafòric. No hi ha mal privat. El mal sempre és fruit de l'esbombament públic. És la societat la que criminalitza. Són els altres els que apliquen la llei i dictaminen què és i què no és delicte. El que tu facis -sigui el que sigui- ja t'està bé. El mal habita les ombres i estima el secret. El mal és clandestí. El mal no és mal si no és visible, si resta dins l'àmbit estrictament subjectiu. És quan surt a la llum pública i s'objectivitza que el mal pren cos i ens deixa atònits. Les categories morals -la culpa, l'escàndol, l'escarni, la maledicció-, tot són epifanies de la veritat presumpta que cohesiona la tribu ancestralment tabuada. Sota aquest simulacre d'ordre, sota aquesta artificiosa eticitat, bull la llibertat insubornable, que és la pulsió fonamental que mou el sol i les altres estrelles de la galàxia humana, massa humana. Ningú no viu una sola vida. Ningú no està fet d'una sola peça. El mal no té rostre, sinó màscares diverses, polièdriques. Negres són les flors malèfiques. Podem fer poemes sublims, però també ens agrada el forat del cul. Inquietant, sinistre, corrosiu, lacerant, arravatador, intrèpid, demolidor, temptador, salvatge, cínic, esborronador, indeturable, i tots els adjectius que us plaguin... El mal constitueix allò invisible i indicible que ens atreu sense remei perquè és l'única cosa que ens fa sentir completament lliures, és a dir, Vogelfreis, outsiders. And all the rest is hipocrisy...

[Escrit en el mateix llibre tot just acabat de llegir]

24.7.08

No hi ha simulacre


Tot és quietud. No hi ha simulacre. La perfecció senzilla. Virtuosa senzillesa. Ni tan sols el temps destorba el balandreig de les onades. Els ocells piulen rere els canyars. La brisa deliciosa. ¿Què espero de la vida? Aquest horitzó clar, diàfan, aquesta llum i aquests blaus... ¿Què podria esperar? Tenir-te a prop quan em manques i no poder-te oblidar.

Non c'è simulacro

Tutto è quietudine. Non c'è simulacro. La perfezione semplice. Virtuosa semplicità. Neppure il tempo disturba il dondolio delle onde. Gli uccelli pigolano dietro i canneti. La brezza deliziosa. Cosa spero dalla vita? Questo orizzonte chiaro, diafano, questa luce e questi blu... Cosa potrei sperare? Di averti vicino quando mi manchi e non poterti dimenticare.

[Versió d'Anna Cinzia Paolucci]

23.7.08

El mar és un mirall


El mar és un mirall que et retorna la mirada. Les ones replecs de l'ànima. El veler trenca la línia de l'horitzó. El llampurneig de l'aigua. Un altre tren que passa. El matí com un regal acabat de desembolicar. El mar és un mirall que coneix els teus neguits. La senyora parla pel mòbil i diu que està jubilada mentre camina sense esma cap a enlloc. Suren boies grogues. Sorra sense trepitjar. Gavines. Tot un silenci possible que mai no arriba. Un altre tren. Cabrera de Mar.

Il mare è uno specchio

Il mare è uno specchio che ti ritorna lo sguardo. Le onde pieghe dell'anima. Il veliero rompe la linea dell'orizzonte. Lo sfavillio dell'acqua. Un altro treno che passa. Il mattino come un regalo finito di scartare. Il mare è uno specchio che conosce le tue ansie. La signora parla al cellulare e dice che è andata in pensione mentre cammina senza animo e senza meta. Galleggiano bòe gialle. Sabbia non calpestata. Gabbiani. Tutto un silenzio possibile che non arriva mai. Un altro treno. Cabrera di mare.

[versió d'Anna Cinzia Paolucci]

22.7.08

L'Accent Catalan

L'Accent Catalan és la revista del Consell General dels Pirineus Orientals. Fa un mes em van telefonar per a fer-me una entrevista... El que ha sortit publicat és això:


Fixeu-vos en la "traducció al català" que hi ha davall de la versió francesa... Perquè després diguin que Montilla destrossa el català! No us perdeu la carta que Renada Portet, afligida i desolada, ha enviat al President del Consell General protestant per aital exploit. Aquí la teniu:


La constitució francesa ja reconeix la nostra llengua com a regional, però si la manera de promoure-la és perpetrar textos com aquest, millor que la deixin estar...

21.7.08

Cada cos

A Lleida en diuen catxar, a Mallorca boixar, al Pallars tringolar... I sempre ve a ser el mateix: afogar-se i desfogar-se mitjançant un cos aliè. Els cossos foren dissenyats per a l'acoblament. No hi ha res més trist que un cos isolat. Abraçar, besar, acaronar, fornicar... Infinitius que regalimen infinites tendreses. Cada cos és un enigma que cal desxifrar...

20.7.08

Del Sant Maurici al Llebreta


El nostre pare ens va ensenyar a estimar la muntanya. Pescador i boletaire, de petits ens portava amunt i avall pels Pirineus. Ara que té 72 anys l'hem portat nosaltres. Els tres fills mascles (Toni, Robert i Eduard) hem organitzat una excursió aquest cap de setmana per a poder acomplir una de les seves il·lusions: fer el Portarró d'Espot. S'hi ha afegit el Xavi, fill de ma germana Montse, que té 20 anys i fa dos metres d'alt. Tres generacions d'Ibanyes, sense dones, hem passat dos dies en el cor del Pirineu català.

Dissabte vam fer la travessa des de la Vall d'Espot fins a la Vall de Boí. De nit la lluna havia fet el ple i el dia va ser esplèndid, sense núvols, perfecte. Vam caminar i vam gaudir del paisatge majestuós del parc nacional d'Aigüestortes. Encabat vam passar el nou túnel de Viella, el port de la Bonaigua en obres, i vam sopar al restaurant Lo Pigal (Casa Kiko) de Llessuí: Si Ceres et Bacus fugiunt, Venus non venit. Menú: entrants de la casa (paté, allioli de codony, xolís i formatge d'ovella), un filet de vedella sublim, un Filiberto de postre (iogurt d'ovella, gelat de nata i grosella), un magnum Marqués de Vargas 2001. Visiteu-lo si podeu. Val la pena.

Aquí us deixo algunes fotos i un vídeo...




17.7.08

Caricatura & Pakores

Quan arribo a casa em trobo al correu la caricatura que m'ha fet l'Alex Gallego a través d'una de les promocions de Bloguzz. És genial. Aquesta és la tercera vegada [1 + 2] que participo en aquesta innovadora manera de promocionar productes a través de la xarxa. Ja he posat la caricatura a la dreta del blog, al perfil Blogger i com a imatge del Twitter. A més, l'he imprimida en un foli i l'he penjada en un lloc preferent del despatx. Si en voleu una, crec que la promo encara és oberta fins el 30 de setembre...

Al matí hem tingut una sessió d'Indian Cooking a càrrec de Susen Ahluwalia. Ens ha parlat de l'Índia i ens ha preparat unes Pakores [vídeo]. A mi m'ha tocat fer d'ajudant de cuina...

Estaven boníssimes...

[Les fotos les ha fet l'Encarna Cebrián, the happiest student of our group]
[La noia que surt al darrere amb el braç aixecat és la Fanni i acaba d'aprovar les opos, FELICITATS!]

Demà divendres marxo cap al Pirineu. Dissabte farem la travessa del Portarró d'Espot. Fins diumenge al vespre estaré missing...

Have a good weekend!

16.7.08

El cap d'ERC a Vallromanes insulta els seus companys de partit

Ho he vist a l'e-notícies:


I m'he quedat de pedra. David Ricart és el cap d'ERC al meu poble. Que era íntim de Xavier Vendrell ja ho sabia...


Però que fos capaç d'autodefinir-se com a "sectari" mentre insulta tots els companys de partit que no van votar Vendrell titllant-los de "majaras" i "freakis", em sembla una cosa realment greu que diu molt poc a favor de la seva concepció de la democràcia...

La cosa encara és més greu perquè el partit al qual insulta l'acaba de nomenar per un càrrec: Coordinador Territorial de Barcelona a la Secretaria de Joventut. O sigui, que en senyal d'agraïment per aquest càrrec, va i insulta els no-vendrellistes. Tot un exemple, sí senyor, per al jovent.

T'has cobert de glòria, xaval!

Més orxata

Som animals de costums, la nostra vida és plena d'hàbits. El meu últim hàbit adquirit és passar-me cada matí (abans d'anar a classe d'anglès) per la confiteria Uñó, la mítica pastisseria de la riera de Mataró. Prenc una orxata i menjo alguna coseta, dolça o salada, segons em vingui de gust. Avui he provat el trufat amb caramel. Increïble! He xerrat una estona amb l'amo, que és el típic pencaire català que ha estat tota la vida al peu del canó, aquesta mena d'homes que em recorden tant a mon pare els quals han aixecat el país i l'han portat fins a l'excel·lència. M'ha dit que l'orxata no la fan ells, sinó que la van a buscar a Granollers, a La Perla de Xixona de la Plaça Josep Maluquer I Salvador. Fa uns dies vaig escriure que la millor orxata de Mataró la tenien a Can Verdú... Ara dubto, no fos cas que la de Can Verdú també la portin de Granollers...

15.7.08

El que s'ha de canviar

Benvolgut Conseller Huguet,

Escolto atentament les seves declaracions i me'n faig creus. Vostè parla en nom del Govern de Catalunya dient que el sistema fiscal és "injust i insuficient"... I en el seu blog llegeixo que "els ciutadans catalans han de reclamar que s'acabi amb la injustícia"... ¿Qui ho ha de reclamar, els ciutadans de Catalunya o el Govern de Catalunya? ¿I el Govern què pensa fer, per a què serveix? D'antuvi el que s'ha de canviar és l'actual President de la Generalitat el qual pertany al partit que promou i perpetua aquest espoli... ¿O potser Montilla plantarà cara a ZP? Abans plouran bitllets de 500 €. Deixi de fer el paperina, Sr. Conseller!

NB: Cosa curiosa i gens casual és que les tres comunitats més espoliades siguin les de parla catalana (PPCC), incorporadas o asimiladas por derecho de conquista suma y sigue robando los cuartos... Més clar l'aigua de la Mediterrània.

14.7.08

LCL a Digitals de COM Ràdio

Ja podeu escoltar el podcast de l'entrevista que em va fer la Mònica López dijous passat i que es va emetre aquest cap de setmana en el programa Digitals de COM Ràdio.

13.7.08

Congrés de Convergència en directe (2)

Diumenge 13 de juliol de 2008

13:13
Em vaig saltar el dissabte. Els debats i les esmenes de les ponències m'avorreixen. A més, va ploure i no volia mullar-me amb la moto. Avui és diumenge i fa un dia preciós. Gens de trànsit, una fresqueta agradable, un aire net, un cel nítid... Sempre hauria de ser diumenge l'endemà de la pluja.

13:48 Un sandvitx vegetal i una Coca-cola petita per 9 € és una clavada important. Estic a l'Espai 2.0 parlant amb Miquel Manel Molina Manzano, regidor CiU de Santa Coloma. Nascut a Almería, porta aquí 51 anys. Es considera català per les quatre bandes. Va ser president de l'associació de comerciants. L'any 96 va entrar a CiU gràcies a Felip Puig que li va obrir els ulls. Diu que és "un treballador de la política" i amb 53 anys encara té tots els seus ideals sencers. M'ensenya la medalla de la Hermandad del Rocío. Cristòfol (que ens acompanya) diu que en Miquel Manel és un prototip de moltes coses i una esperança de futur per aquest país. Cal fer el pas de la barretina i l'espardenya a la nova realitat social fruit de la immigració...

15:24 He entrevistat Roc Fernandez a la sala de premsa de CDC. Estic pujant el vídeo al YouTube. En Roc i en Jordi Romeu són els responsables de tot el tinglado de l'internet convergent (pàgina web, videoblog, etc.). Els felicito per la magnífica feina que estan fent.



Ara és l'hora de dinar i la majoria de la gent ha sortit a fora. Des dels finestrals de l'Espai 2.0 tinc una bona vista del camp del Barça i de la muntanya de Montjuïc. Puc veure el Palau Nacional, el Palau Sant Jordi amb l'antena d'en Calatrava i, ran del cementiri, un petit pany de mar, avui d'un blau paradigmàtic. Pins, avets i palmeres emmarquen l'agradable panoràmica. També hi veig l'edifici de la facultat de filosofia on vaig estudiar els tres últims cursos de la carrera (1984-1987). Quants records! Acaba d'arribar un altre blogger, en Quim Fernandez, que tecleja amb fruició.


16:54
Mentre estic arrepapat i descalç al sofa Chill out (el coixí gran de color fúcsia és una canya), arriba la Carme-Laura Gil i em diu: "Toni, només et falta l'harem...". Jo li dic: "Doncs posa-t'hi tu i a veure si després se n'afegeixen més...". Estem una bona estona xerrant sobre el Congrés i la situació general del país. Cristòfol ens fa unes fotos:


17:48 Ja m'he situat a la zona de premsa de la sala gran, al final, al pis de dalt. Tinc una bona perspectiva i un endoll al costat (això és fonamental). Esperant la sessió del Plenari. La gent va omplint la sala.

18:03 Pel Twitter descobreixo que a la sala hi ha Saül Gordillo, Vicent Partal i López Tena. Crits de Mas President!!! Pere Macias llegeix la llista de convidats. Proclamació dels resultats. Els escollits van pujant i ocupen els seus llocs respectius. Carles Campuzano, Albert Batalla i Josep Rull són molt aplaudits. Entre el públic també hi són Mikimoto, Eliseu Climent, Joel Joan, Héctor López Bofill... Macias segueix llegint noms dels més votats. Ara per comarques. Canvio la connexió wifi pel meu 3G de Vodafone. Més convidats... Albert Ribera de Ciutadans! Joan Ridao. Joaquim Nadal. Ara pugen l'Oriol Pujol i l'Ignasi Guardans. Record per la mort de la mare de Xavier Trias. Tinc el locutor de TV3 aquí a la vora emetent en directe. Urkullu. Pelegrí, Espadaler... d'Unió. I la Núria Feliu que no podia faltar.

18:37 Cloenda. Felip Puig. Emoció i gratitud. Estimant Catalunya vaig descobrir Convergència. Artur, seré lleial a la teva confiança. Sóc al vostre servei. Hem fet un gran Congrés. Nosaltres hem tornat a sumar. Confiança compartida. Madí rep aplaudiments. Tampoc hem fet un Congrés d'oposició al Tripartit, sinó d'alternança. Tampoc hem trencat amb Unió. Més força per al catalanisme de casa nostra. La primera força catalanista d'aquest país. Crítica als sociates que volen convertir Catalunya en una província espanyola. Apostem per la sobirania plena. Felip inflama l'auditori. Ni baralles internes ni derives radicals. Ai las, més Convergència que mai. Hem renovat l'equip. Tinc gana i necessitaria una ampolleta d'aigua. Guanyarem les properes eleccions al Parlament. Mas President!!! El futur depèn de nosaltres. Centralitat. Predicar amb l'exemple. El partit al servei de la gent del país. La prioritat ha de ser Catalunya. Pluralitat interna. Gran obertura ideològica. Propostes útils als nous temps. Màxim comú denominador: la construcció nacional de Catalunya. Pal de paller dels anys 80, Casa Gran del segle XXI. Tothom hi cap. Ser ben vius per a una societat viva. Lluita contra la desafecció política. Un partit més obert, que creix, més fort, amb més complicitats. Retorna la il·lusió per a Catalunya.

18:57 Artur Mas. CDC ha fet un gran Congrés com correspon a un gran partit. Gràcies a tots per estar al peu del canó en un moment difícil de la història de Catalunya. Construir en comptes de criticar. No preguntis què pot fer el teu país per tu... Kennedy dixit. Nosaltres volem fer alguna cosa pel nostre país. Pujol més de 50 anys al servei d'aquest país. Trucada d'en Pujol cada campanya: "Mas, digue'm què he de fer". La prova dura d'haver guanyat i no poder governar enforteix Convergència. No hi ressentiment ni revenja. Més forts i el nostre partit es respecta més a ell mateix. Més units perquè som més i fem una aposta renovada per treballar junts. Més diversitat interna que ens fa més forts a condició que ningú no vulgui imposar res. És possible entendre's si el projecte col·lectiu passa per davant de les aspiracions personals. La Unió fa la força. En aquest Congrés Convergència fa la força. Diversitat no vol dir dispersió. Unitat d'acció de cara al país. Més preparats, aprendre dels errors, proposar solucions, amb actitud d'innovació, i això comporta un risc. Idees per a remoure el país, renovar el catalanisme, un Projecte amb majúscules. Exemples: Educació (el debat no és escola privada o pública, sinó escola de qualitat o no). Immigració (Corbacho ara diu el que Convergència ha dit fa una pila d'anys). Espanya (ens acusaven que no sabíem fer pedagogia, que quan gorvenessin uns altres tot aniria millor... i mireu com estan les coses). Nosaltres no acusem ningú de victimisme. Cal negociar amb qui sigui per a treure el millor resultat per a Catalunya. "Que n'aprenguin!", crida una persona del públic. Moment d'urgència (no emergència) nacional. Triple amenaça sobre teixit productiu, benestar i identitat. És urgent reaccionar. Clima de desencís. Aquest país té actius, gruix i gent suficient per a sortir-se'n. Aquesta reacció només pot venir del catalanisme. No vindrà de l 'espanyolisme, que ens vo afeblir. Tampoc de les dretes i les esquerres (excusa de les cúpules dels partits per a ocupar el poder). Amb carnet o sense carnet, tots podem participar en aquest projecte. LCGdC no es pot fer sense Convergència. Catalunya s'escriu amb C de coneixement, creativitat, cohesió, catalanitat... Si el Constitucional ens tomba l'Estatut ens les tindrem. Roina cap a Catalunya. L'ànima del poble català. Les terres espirituals. Hereus d'un llegat mil·lenari. Som baules d'una cadena. La catalanitat és un pòsit cultural, una manera de ser i de fer. Tenim menys estat però no som menys nació. I tenim dret a projectar-nos al món. Mas s'emociona. Anècdota: la seva filla gran ha estat a Anglaterra treballant en una cafeteria i vivia en una casa amb altres hostes anglesos a un dels quals després va escriure en un SMS dient "estic orgullosa d'haver-te explicat how great is our nation". De Pau Casals a la filla de l'Artur. Aquesta és una nació que pot donar exemple al món. S'està quedant afònic. Dues condicions bàsiques: un país que els catalans es facin seu i que sigui respectat a fora. Ens hem de fer respectar. Està a la nostra mà. Raimon Galí, parlant de com som els catalans: donem moltes primaveres i poques vegades arribem a l'agost. Pluralisme enriquidor, els fils del teixit, textura interna, la manera d'estimar. Els partits política son la manera de pensar el país. Però més que pensar, sobretot sobretot sobretot estem plantejant una manera d'estimar el nostre país. Fi. Els Segadors...

Twitter

Satie amb fons de pluja


Avui han començat les XXIV Nits Musicals de Vallromanes amb una actuació de piano a 4 mans a càrrec del germans Moreno Gistaín que han interpretat peces de Satie, Ravel, Stravinsky i Falla. Sóc un fanàtic d'Erik Satie. El moment més sublim de la nit ha estat quan tocaven la Parade i a fora plovia... La remor de la pluja s'adeia perfectament amb les notes que brollaven del piano... He clos les parpelles i he desitjat una eternitat així.

12.7.08

Dubtes?


Casa Gran, sobiranisme, dret a decidir, patriotisme, país, nació, il·lusió... Paraules.

Sovint dubto... ¿Vols dir que la blogocràcia no és un miratge? Un blogaire és solament un blogaire. 100 blogaires són solament 100 blogaires. 1000 blogaires són tot just 1000 blogaires... Ben poca cosa dins l'oceà de la societat real que res no sap de blogs ni de ciberactivismes...

Sovint dubto. Dubtar no em fa més savi.


Twitter

11.7.08

Congrés de Convergència en directe (1)

Divendres 11 de juliol de 2008

16:19 Ja sóc al Palau de Congressos. Després de passar per l'infern dels túnels de la Ronda de Dalt (un infern literal per als motoristes), s'agraeix un bon aire condicionat. Només entrar m'he trobat Roc Fernandez. A la part de baix he vist Carles Puigdemont que estava amb el seu portàtil. Ja estic acreditat i connectat al wifi. A la meva vora Rubèn Novoa i Marc Pallarés. També Carles Campuzano. Han passat passejant l'Artur Mas i en Felip Puig. La gent va omplint el hall. Molts bloggers acreditant-se. La Montse Candini també està amb el seu portàtil. Acaba d'arribar José Rodriguez (amb pantalons de pana!) Al costat tinc la Marta Puig Ventura intentant connectar al wifi el seu MacBook Air.


17:04 Ja ens hem instal·lat a l'Espai 2.0 que resulta ser el bar del Palau de Congressos. Saludo Marc Vidal, Saül Gordillo i Carme- Laura Gil. David Madí i Carles Puigdemont ja són al seu lloc. Comença la taula rodona.

Com que s'han posat a contrallum, la foto és com és. Ara Madí està presentant els ponents. (Aquí una foto millor)

Saül Gordillo comença fent una dura crítica a la catosfera política perquè és massa sectària i els blogs de molts polítics són previsibles i s'abandonen l'endemà de les votacions. Entre el públic hi ha molts blogaires (més de 70). Ara Saül parla de la campanya d'Obama. A Catalunya la catosfera és molt ciberactiva. Els blogs són el pal de paller de les eines 2.0. Hi ha molt soroll de fons. Saül s'ha rapat el cabell a l'u. Benvingut al club! Ara cita polítics convergents que s'han pujat al carro de les noves tecnologies: Campuzano, Puigdemont, Candini... Estat d'excitació política sense precedents. Catalunya república blogaire. Compte que no perdem pistonada. A la xarxa som sobirans.

Carme-Laura Gil. Sóc com una becària i no una blocaira. Cal diferenciar entre el blogs dels polítics i els blogs polítics. Diu que el seu blog és inclassificable. Fa opinió política i recreació literària. Sempre amb una intenció pedagògica. El blog és una eina individualista. Proclama d'activisme catalanista: Països Catalans. És difícil distingir la informació veraç de l'infundi. Diu que això no és política real. En Rubèn, al meu costat, discrepa al seu Twitter. Dependència dels blogaires amb els seus comentaristes fidels.


Marc Vidal diu que no està d'acord amb gairebé res del que ha dit la Carme-Laura. Segons ell, el que fem a la xarxa SÍ que és real. Parla dempeus mentre passa una presentació en una pantalla. Ciutadà 2.0. Construint idees globals. El xivarri del bar a voltes impideix escoltar-lo. La democràcia està mutant, anem cap a una democràcia deliberativa. Nova manera de pensar i d'actuar. Tornen a sortir els Països Catalans. Cita el llibre de LCL com a exemple.

Disculpeu les fotos, però surten així. Marc diu que no es pot controlar el missatge perquè les xarxes socials són incontrolables. Als blogaires ens conviden, però no poden controlar-nos. Per a guanyar: acceptar la figura del cibermilitant i hauran de promoure la participació electrònica. Imaginem que un partit fos com una empresa... Madí riu. Societat interactiva. Convergència 2.0.

17:53 Carles Puigdemont. Això és impossible d'aturar-ho. Els canvis afecten a la forma de fer les coses i també al fons. La política que es fa avui encara és molt semblant a la que es feia abans. Les formacions que no facin anar les TIC patiran i s'empetitiran. Una gran conclusió general: el 2.0 fa possible "el plebiscit permanent". Això pot espantar els sectors més conservadors dels partits.

Roc Fernández somrient i el caparró pelat del Rubèn tapant Marc Pallarès. A la meva esquerra (no es veu) Alfred Artiga.

Foto del públic

Comença el col·loqui. Una senyora diu que no sap ben bé com va això dels blogs. Saül respon. Artur Mas, que s'ha assegut molt a prop nostre, mastega xiclet. El Blog Gran del Sobiranisme. Intervenció de Manel Bargalló, militant d'ERC (Des de l'exili). Esmenta en Dessmond, al qual he saludat abans.

Marc Vidal intervé reincidint en la seva comparació entre les empreses i els partits. Cibermilitància. Puigdemont: els tres últims militants que han entrat a Girona han estat lkctors del seu blog. Llàstima del soroll de fons. Carme-Laura diu que vol ser una ciutadana 3.0.

18:33 Segueixo sense sortir a la portada del web del Congrés. Has d'anar a la pàgina interior per trobar l'enllaç a ENTRELLUM. Marc Pallarés diu que Netoratón (César Calderón) li ha demanat pel Twitter a Marc Vidal quina diferència troba entre aquest Congrés i el del PSOE celebrat el cap de setmana passat.

18:38 Acabem. Madí: Benvinguts al Congrés. Que tingueu un bon Congrés.



20:09 Acabada la taula rodona, he fet una minientrevista a l'Artur Mas. M'he relaxat una mica menjant i bevent alguna cosa al bar mentre es pujava el vídeo i petava la xerrada amb els blogaires presents...

Després he entrat a la sala principal del Palau de Congressos. Impressionant. Quina gentada. M'ha recordat la conferència del novembre.

20:23 Ja fa estona que està parlant Jordi Pujol el qual ha rebut un gran aplaudiment a l'inici. És el Pujol de sempre, genio y figura... Saül ho està twittejant. També Novoa, Campuzano i Puigdemont. Jo també em passo al Twitter:

http://twitter.com/tonibanyes

Més minientrevistes:


10.7.08

Declaració de principis


Jo no sóc militant de Convergència
. La meva dona sí (ella fa un any que desenvolupa tasques de govern a l'ajuntament de Vallromanes com a regidora de cultura, esports i promoció econòmica). Reconec que, entre totes les opcions, Convergència és la que més s'acosta als meus plantejaments polítics, per això no amago la meva simpatia per aquesta formació. Tanmateix mantinc la meva independència i, per damunt de tot, defenso la llibertat de dir el que vulgui en el meu blog.

ENTRELLUM no és un blog polític, sinó un ciberdietari personal, la qual cosa no significa que sovint no parli de política. El que vull dir és que la política, ara per ara, no és la meva prioritat vital. El passat novembre vaig acceptar la invitació a la conferència i a la trobada amb l'Artur Mas, de la mateixa manera que, a mitjans de juny, vaig formar part d'una taula rodona en el Congrés Comarcal de Vallès Oriental. Ara participaré en aquest Congrés Nacional. Per a mi és una oportunitat de poder fer una de les coses que més m'agrada: bloguejar.

No sóc periodista ni aspiro a ser-ho. El meu punt de vista, per tant, no serà ni polític ni periodístic. Escriuré a rajaploma, incloent-hi fotos, vídeos, entrevistes, twittejant... Faré el que sé fer, el que porto fent des de fa quatre anys i mig: bloguejar.

Si no sóc militant, ni polític, ni periodista... Aleshores, què hi faig en aquest Congrés? Aquí està la gràcia, amigues i amics. ENTRELLUM serà una finestra, no pas l'única, si més no diferent. Un altre punt de vista: el meu.

Convergència aposta pel futur. Convergència 2.0.

Serà un cap de setmana intens. Demà comença la festa. No us la perdeu:
Divendres 11 de juliol de 2008

16.30h Acreditacions blogaires

17.00h Taula rodona: Política 2.0 i blogs


18.00h Salutació d'Artur Mas als blogaires

18.30h Visita guiada als diferents espais del Congrés