30.4.08

La Pinya 24

Sacralitat

Malgrat que alguns ens volen fer creure que vivim en un món dessacralitzat perquè hem superat el ròssec religiós i, sortosament, a la nostra societat secularitzada regna el relativisme d'acord amb la doctrina progre segons la qual tot s'hi val perquè tot té el mateix valor, és a dir, no cap; no en feu cas, és una mentida. Encara hi ha coses sagrades, sempre n'hi haurà. I no parlo de déus ni de dogmes ni de morals...

Sagrada és la Natura. Sagrada és la Família. Sagrada és l'Amistat. Sagrada és la Intimitat. Sagrat és l'Honor. Sagrada és la Llibertat. Etcètera. Ja sabeu que no acostumo a emprar les majúscules, però avui faré una excepció. Hi ha coses sagrades, senyores i senyors, coses amb les quals no hem de jugar.

Sagrat significa digne de respecte i de veneració, inviolable. Direu que cadascú pot considerar sagrat allò que més li convingui, que la sacralitat és quelcom molt subjectiu, i el que per a tu és sagrat potser per a mi no ho és; depèn del sistema de valors que tingui cada persona...

Pensa un moment: ¿Què és sagrat per a tu?

28.4.08

Tequila

Fa 30 anys tenia 14 anys (com ara ma filla) i estudiava 1r. de BUP. El primer LP de vinil que vaig comprar va ser Matrícula de honor (1978) de Tequila, una banda de Rock que fou tot un èxit aleshores. L'altre dia mon germà Robert (el melòman de la família) em va sorprendre portant-me aquest disc, o millor dit tornant-me'l, perquè era meu i el paio se l'havia quedat. He escanejat la portada, la funda interior i les lletres (me les sabia totes de memòria). (Si us hi fixeu, a la cantonada de sota, encerclada de vermell, veureu la meva signatura al costat de la qual hi posa 1r. BUP A).

Catorze anyets... Temps era temps. El disc és una relíquia, una peça de museu que ara no puc escoltar perquè no tinc tocadiscs d'agulla. Per pura nostàlgia m'he baixat unes quantes cançons...

27.4.08

Poema multilingüe

La diada de Sant Jordi els meus alumnes de batxillerat de l'IES Gallecs de Mollet del Vallès van recitar el poema "Amb el temps" en sis llengües diferents...


Toni Ibañez on Vimeo.

26.4.08

Ha tornat el rossinyol de Can Brotau

No falla. Arriba Sant Jordi i ell també arriba puntual. Aquesta nit l'he pogut escoltar per primer cop enguany. Sempre fa niu al darrere de casa, sota la masia de Can Brotau. Escolteu-lo, és una meravella...


24.4.08

Dissabte 17 de maig a Vallromanes

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

"LA CATOSFERA LITERÀRIA"
Primera antologia de blogs en català


Dissabte 17 maig 19 h. al Casal de Vallromanes

HISTÒRIA DEL LLIBRE [Cronologia]

Arran de les I Jornades de la Catosfera celebrades a Granollers els dies 25, 26 i 27 de gener de 2008, dins la Taula Rodona Blogs & Literatura, va sorgir la idea d’elaborar un llibre fet a partir de les aportacions de tots els blogaires lletraferits que hi volguessin col·laborar. 140 blogaires catosfèrics van enviar “el seu millor post” i un jurat en va fer la selecció d’acord amb un criteri de qualitat i temàtica (els posts havien de ser de caràcter literari o referents a la literatura), deixant-ne finalment 100, que són els que conformen aquesta primera antologia de la catosfera literària, publicada per Cossetània Edicions. Els autors han cedit els drets sobre el text i els beneficis que s’obtinguin seran destinats a fins solidaris (“La Bressola” de la Catalunya Nord).

Es tracta d’un llibre pioner a casa nostra, el primer blook (blog que esdevé book) col·laboratiu en català. Com diu Biel Mesquida, autor del pròleg, “a la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present”. Literatura 2.0. Creació compartida. Escriptors de la mà oberta. Ciberescriptors que experimenten les noves possibilitats que dóna el format digital. Escriure en català a internet. La Catosfera literària.

100 blogaires d’arreu dels Països Catalans s’uneixen en un sol volum que demostra que la nostra llengua és més viva i més lliure que mai.


PRESENTACIÓ

El llibre serà a les llibreries la primera quinzena de maig. Volem fer una presentació multitudinària i original, una gran festa en la qual els autors que hi han participat puguin “desvirtualitzar-se” i compartir una vetllada agradable. Recorda:

Dissabte 17 de maig a les 19 h. al Casal de Vallromanes

A banda dels autors i tota la gent que vulgueu acompanyar-los, comptarem amb la presència de:
Saül Gordillo, director de l’ACN i autor del llibre Nació.cat
Marc Vidal, organitzador de les I Jornades de la Catosfera
Toni Ibañez, promotor i coordinador del llibre
Jordi Ferré, editor de Cossetània
Jaume Comas, actor
Marina Martori serà la directora artística de l’acte. Hi haurà piscolabis i moltes sorpreses...

L’editorial Cossetània, juntament amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vallromanes, us conviden a participar en la presentació del primer llibre català de Literatura 2.0.

No us la podeu perdre. Us hi esperem.

COM ARRIBAR-HI

Vallromanes (Vallès Oriental) és un petit poble de 2.200 habitants situat 25 km. al nord de la ciutat de Barcelona. La seva ubicació estratègica i un entorn idíl·lic (el 70% del municipi és bosc), el fan l’indret ideal per aquest esdeveniment. El seu nou Casal, estrenat fa un any, ens servirà per a poder gaudir de l’acte amb condicions òptimes.

imatge extreta del web Trinxacadenes
Amb cotxe:

AP-7 (sortida 13 de Granollers). Agafar direcció El Masnou. Vallromanes queda a 2 km. de la sortida de l'autopista.

BP-5002 Carretera que va d’El Masnou en direcció a Granollers

Amb tren i bus:

A) Anar fins a Granollers amb tren i, a la mateixa estació de FFCC, agafar un bus cap a Vallromanes. Horaris: 17:28 i 18:33 (triga 20’ fins a Vallromanes)

B) Agafar el bus a Barna (Ronda de Sant Pere o Marina / Gran Via) que et porta fins a Vallromanes passant per El Masnou. Horari: 17:30 (arriba a Vallromanes les 18:10)

22.4.08

Tanta lluita

Crepuscleja a Mas Voranell. L'últim sol de la tarda pinta les façanes de somriures. Núvols anònims s'allunyen còmplices de l'horitzó. Les mares camí de casa amb la mainada. Començo a comprendre la nul·litat de tots els afanys. La vida és una branca que titil·la, fulla tendral d'un verd tímid. Les passes infinites. Les notes de la vella guitarra. ¿Cantarà el rossinyol aquesta nit? La lluna i jo fa dies que l'esperem. Crepuscleja a Mas Voranell. Tanta lluita per a sentir-nos vius. Tanta lluita per a sentir-nos lliures. Tanta lluita. Potser l'instant necessari. Potser la inútil mirada. Ara. Ara mateix... I si plores, plora de nit. Les estrelles sabran per què no ets feliç.

Sant Jordi 08 (analògic i digital)

  1. Recomanacions santjordinesques
  2. Autoedició digital de franc
  3. Blook de l'any en català

21.4.08

El Camí de la Tau

Issuu és un gran invent. La novel·la que vaig penjar l'altre dia ja ha rebut 2.674 visionats i el relat 3.308!! És increïble.


Avui us presento la meva segona novel·la, El Camí de la Tau, guanyadora del X Premi Comarcal de Narrativa Òmnium Cultural del Vallès Oriental (1999). Així com l'opera prima va ser publicada (Edit. Granollers, 2000), aquesta segona obra encara restava inèdita. Ara, gràcies a Issuu, podeu gaudir de l'edició digital.

No em sap greu fer la competència a les editorials. A les envistes d'aquest Sant Jordi tan mercantilitzat, jo us proposo un Sant Jordi Alternatiu i Digital. Us regalo els meus llibres. Els podeu llegir en pantalla o imprimir-los. Ad líbitum.

El Camí de la Tau és una novel·la iniciàtica. Formalment molt arriscada (escrita sense signes de puntuació), és el relat d'una fugida. El protagonista (Lluís Cotonat) segueix un camí molt concret, ple de peripècies, que el menarà fins a Finisterre... Però la veritable protagonista és la Tau el simbolisme esotèric de la qual vaig descobrir l'estiu de 1994 tot fent el Camí de Sant Jaume. D'alguna manera, El Camí de la Tau és el meu camí... i el camí de tots plegats.



20.4.08

Cartosfera?

Via Salms em trobo aquest vídeo...



Surt Josep Porcar parlant del seu poemaria digital Els estius i de Blogs de Lletres... Al final, els de TV1 se hacen la picha un lío i diuen que el llibre de LCL és "una antologia de este blog de blogs" (¿?!), l'anomenen Cartosfera (sic) (de cartró?) i reblen: "se anuncia como una de las estrellas del próximo día de Sant Jordi" (però si sortirà al maig!!). El vídeo acaba amb imatges d'ENTRELLUM, concretament d'aquest post. O sigui, un embolic de muy padre señor mío. Jo és que flipo mandonguilles. Com se sol dir, la qüestió és que parlin de nosaltres encara que sigui confusament.

Però el més fort és que la notícia d'aquest Sant Jordi Digital (de la ciberliteratura o Literatura 2.0 que fem en català) vingui de Madrid mentre els mitjans de casa nostra bada que badaràs...


Sunday


Toni Ibañez on Vimeo

19.4.08

Capvespre 18.4.08

Programa especial amb un convidat especial: Vicenç Llorca [blog]. Parlem sobretot de L'últim nord (Bromera), el poemari guanyador del Premi VAE de Burjassot 2008. Llegim alguns dels poemes inclosos al llibre...


Rellotge de sol

Dóna’m instants d’eternitat, amor,
i així ompliré de sal el buit que solca
el pas del temps, l’arruga d’aquell riu
que en soledat avança sec d’origen.

No sé d’on véns ni on vaig: cerco el meu Nord
mirant el sol i l’ombra que projecta
el meu present de cos enamorat:
allò que sóc lliurat a un clam de lluita.

Rellotge encès, l’agulla ha confiat
cada moment als dits callats dels astres;
cada futur, al ritme de la llum
dictada al dits cremant de la nostra hora.

Tingues instants d’amor, eternitat,
i comprendré la pau en els teus braços.

(Recita: Mariluz - Música: One fine day de Natalie Merchant)


18.4.08

Més novetats sobre LCL

Després de la darrera informació que vam donar sobre el llibre LCL, algun autor ha reivindicat el seu dret a tenir almenys un exemplar gratuït. Ho hem reconsiderat amb l'editor i aquesta és la nova proposta:
Tot autor, tindrà dret a "un" llibre d'obsequi que es podrà obtenir de les maneres següents:

1- Venint el dia de La Presentació en la qual li serà lliurat l'exemplar.

2- Fent una comanda de dos llibres al preu d'autor (9 €). Llavors l'editorial enviarà a casa seva el llibre que li pertoqui d'obsequi pagant l'editorial la tramesa.

3- Passant-lo a recollir per Cossetània.

4- Rebent-lo a casa seva per correu si només vol el llibre gratuït que li pertoca, pagant contrareemborsament les despeses de tramesa.

En tot cas, es podrà utilitzar qualsevol d'aquestes fórmules. Cal que ho comuniquin a cossetania@cossetania.com.
Ens ha costat molt organitzar i coordinar aquest projecte en el qual hi ha implicades més de 100 persones. Sembla fàcil, però us ben asseguro que no ho és. El nostre procediment ha estat sempre transparent. Hem informat puntualment de cada pas que donàvem. Hem escoltat tothom i hem procurat fer les coses de la millor manera possible.

No podem demanar que l'editorial perdi calés. No és just. Es tracta d'una editorial petita que ha apostat pels blogs. Puc comprendre totes les postures. El que més temps i més esforç ha esmerçat en aquest llibre sóc jo, i no en veuré ni un euro. Considero que l'oferta de l'editorial és immillorable.

Sóc conscient que l'èxit d'aquest llibre incomoda a alguns... Que es fotin. Qui vulgui pols que es busqui una altra era.

[El proper post sobre el tema serà l'anunci del dia i del lloc de La Presentació. Hi estem treballant...]

La tòxica rutina

Que sí, Sebastià, que sí, què m'has d'explicar a mi...

ALSA MANUELA!!!

- filosofia = - llibertat

17.4.08

с временем

Us presento la primera traducció d'un poema meu al rus:

…с временем

…с временем
всё превращается в ничего,
забвение покоряет
нашу свободу.

Море, любовь, страх
и смерть за нами гонится
каждую секунду…

жизнь и стих
насквозь проходить через душу.

крушение слов.
маски и тишина.

Ночь с нас сделала
слугами воспоминаний.

Пусть даже и не верится
Но я не сошел с ума.

[Versió de Yana Atanesova]

ENTRELLUM POESIA

Novetats LCL

Amigues i amics catosfèrics, això ja arriba al final…


LCL entra a màquines aquesta mateixa setmana, la qual cosa vol dir que tindrem el llibre la primera quinzena de maig. 232 pàgines (de paper) a un preu de venda al públic de 15,80 €.

Els autors gaudiran d’un descompte del 40%. El preu per als autors serà de 9 €. (Vid. actualització 18.4.08)

Com que destinem el 10% dels drets d'autors a fins benèfics, una vegada descomptat el 4% d'IVA, queden 1,52 euros per cada llibre venut. Hem decidit que els donarem a la "La Bressola".

Per aconseguir els llibres cal fer la reserva a l’adreça cossetania@cossetania.com i Cossetània us enviarà els llibres al domicili. Els ports aniran a càrrec de l’editorial. Si la comanda supera els 30 euros ho rebreu per missatger en 48 hores; si és menys d’aquesta quantitat ho enviaran per correu (triga més). Si voleu ja podeu fer les reserves.

I La Presentació? Estem preparant una presentació original i multitudinària en la qual els autors (i totes les persones que vulgueu acompanyar-los) podran “desvirtualitzar-se” tot compartint una vetllada agradable… Aviat direm el dia i el lloc.... L'endemà de Sant Jordi estigueu atents a ENTRELLUM....

16.4.08

Vetllada al Liceu

Acabo de tornar del Liceu on he assistit a la representació de Diari d'un desaparegut / El castell de Barbablava, dues obres al preu d'una. Segon pis, primera fila.

A) Un pagès s'enamora d'una gitana (Zefka) i la prenya. El pagès ho sacrifica tot per la gitana. A destacar: l'ascensió d'un cap decapitat...

B) Barbablava viu tancat al seu castell. Arriba una dona (Judit) que vol obrir totes les portes fins al final. "Obrir portes" és una metàfora, clar. Rere cada porta hi troba coses: sang, llàgrimes, etc. El coneixement sempre és dolor. La veritat no sol ser agradable. Barbablava col·lecciona dones. A destacar: pluja real sobre l'escenari.

Bona música. L'espai del Liceu, sempre impressionant. Tots els "decorats" són hologrames. Només detecto dues faltes d'ortografia a la traducció catalana de la lletra (que va apareixent a dalt, sota el logo del Liceu).

Obrir portes és com treure màscares. El món és ple de pagesos i de gitanes. Tots tenim el nostre castell dins el qual hi guardem el més preuat. L'amor és un embolic de cal déu. La culpa és sempre de les dones.

"Els estossecs i altres sorolls poden desconcentrar els intèrprets i molestar la resta de públic. Un mocador atenua la intensitat d'una simple tos."


15.4.08

Recomanacions santjordinesques

Gran part de la meva obra la podeu llegir a internet. La trobareu a OPERA OMNIA i a ENTRELLUM POESIA, on he penjat un bon grapat de poemes (recitats i traduïts a altres llengües). L'última meravella en aquest sentit és Issuu. Per ara hi he pujat 3 documents: la meva primera novel·la, un relat i una guia de lectura de 1984 d'Orwell. Aviat n'hi haurà més.


Com que aquest Sant Jordi no he tret cap llibre nou (l'últim fou L_OI), i EL LLIBRE DE L'ANY no serà a les llibreries fins a la primera quinzena de maig, em prenc la llibertat de recomanar-vos tres obres. Són de tres amics catosfèrics: Jesús Tibau, Vicenç Llorca i Biel Mesquida. Aquí teniu les portades (si voleu més informació punxeu-les):



Jesús Tibau presentarà EVDT el 16 de maig a Vallromanes
Vicenç Llorca vindrà aquest divendres al programa CAPVESPRE
Biel Mesquida presenta ACROLLAM avui a La Central del Raval

ESCRIPTORS TV

Quod est superius

M'agrada fotografiar núvols. Són tot un espectacle. La Tabula Smaragdina diu que quod est inferius est sicut quod est superius, et quod est superius est sicut quod est inferius, però jo tinc els meus dubtes. Entre la terra i el cel habitem aquest país de somnis. Sovint ascendim i sovint ens enfonsem. Ara fa sol i adés tot s'enfosqueix. Si habebis gloriam totius mundi, ideo fugit a te omnia obscuritas. No sé si algun dia podrem atènyer la llum definitiva, només sé que m'agraden les ombres i també els núvols blanquíssims...

14.4.08

Dulce et decorum est pro patria mori

[mireu, mireu com riuen Bono i ZP, mentre ella fa cara de funeral]
[i què coi pinta el crucifix al davant?! No som un estat aconfessional?]

Avui, 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la República Espanyola, la nova ministra de Defensa ha promès el seu càrrec. O sigui, que com a cap dels exèrcits espanyolíssims, la Chaconeta prenyadeta passarà revista a les tropes, legión i cabra inclosa. No m'ho vull perdre.

Als que som pacifistes (que no pacífics) i no vam fer la puta mili (per inútils), ja ens està bé aquesta ministra. Sembla una broma, però no ho és.
Darle a Chacón el Ministerio de Defensa es una de las más pesadas bromas que ha gastado Zapatero al PSC... es el bromazo definitivo... ¿Que donde está la broma? Sencillamente en colocar a visitar cuarteles, despachar con generales, escuchar el himno de España en posición de firmes y tragarse la más que probable crisis que nos espera con Marruecos a una cabeza de lista del PSC cuyo discurso de precampaña y campaña consistió en la repetición autista de un mensaje único: ella iba a consagrarse a defender los intereses de Cataluña.
Jo també friso per conèixer el desenllaç del contenciós de l'Estatut al Constitucional i, sobretot, veure quina lectura farà la nova ministra nacionalista del famós article vuitè de la Sagrada Constitución a la qual avui ha jurat fidelitat. Això s'està posant molt divertit.

100 anys d´estelada

Darrer poema

Fa 10 anys vaig guanyar el Premi Comarcal de Narrativa Òmnium Cultural amb la meva primera novel·la, que després va ser publicada per l'Editorial Granollers (abril de 2000). En aquesta obra narrava la "relació amorosa" entre Fernando Pessoa i Ofèlia [Vid. crítiques]. Com que, a hores d'ara, resulta introbable, he dicidit fer-ne un edició digital mitjançant Issuu. És el meu regal per Sant Jordi...


"Ofèlia, heura d'angoixes, flaire de glicines, musa enyoradissa...
Sóc esclau dels teus somnis.
"

Un relat amb Issuu


Issuu is the place for online publications. It's the place where YOU become the publisher: Upload a document, it's fast, easy, and totally FREE. Find and comment on thousands of great publications. Join a living library, where anyone finds publications about anything and share them with friends.

13.4.08

Cada mirada

Sóc al jardí. Dia assolellat. Ahir va ploure. Avui tot és net, nítid, fresc. Les coses tenen el seu color originari, aquell color primigeni que devien tenir quan va començar el món. Brillen les fulles de la magnòlia. L'apoteosi de la glicina, florida pertot. El lilà que perfuma l'entorn. La gespa reverdida. El cel esbandit. El sol amical. Les flors: lliris, tulipes, margarides, clavellines...

Dissabte primaveral amb mànigues de camisa. Tot és secundari a la vora d'aquesta fruïció senzilla. L'airet que fa dansar els bambús. El nen que cantusseja feliç. Es diu Martí. Les roses no trigaran. Hi ha moltes poncelles. Sant Jordi s'acosta...

No desitjo res. No necessito res. No aspiro a res. Deixeu-me tranquil. Que els núvols no em robin el sol. Només demano això: una mica de pluja i una mica de sol, com els bambús que bambolegen...

L'heura s'arrapa al tronc de l'olivera com jo m'arrapo a tu. L'ombra que sóc. L'ombra que escric. Només la teva llum em salva de la nit. Cada instant és l'últim instant. Cada mirada ho diu tot.

12.4.08

Ridiculesa

Sr. Boix, amb tot el respecte (i ara em posaré seriós), RIDICULESA és fer un programa de llibres que es veu d'una hora lluny que respon a les exigències dels grans lobbies editorials que li envien els seus productes perquè els publiciti descaradament, és a dir, un programa que incideix en el patumatge més tòpic tot reiterant l'endogàmia oficialista de la nostra cultureta de fireta; sense parlar de la promoció de llibres i autors en llengua castellana (com si ells no tinguessin programes a les seves teles) quan ens trobem en un canal català...

Sr. Boix, ara sense respecte (i encara més seriosament): No sé l'audiència que té vostè. La meva la conec perfectament. EL SEU PROBLEMA és que ha topat amb un blogaire LLIURE que escriu i opina el que li passa pels dallonses, sense obeir interessos comercials ni polítics de cap mena. EL SEU PROBLEMA, Sr. Boix, LA SEVA RIDICULESA, és que prentén fer un programeta pretensiós quan tots sabem què hi ha al darrere: el negoci del llibre de paper, el producte comercial i santjordinesc, la gallina dels ous podrits que se'n va en orris... Sí, en orris.

Ara citaré Philip Roth (no pas Unamuno, quin mal gust!): “les pantalles han guanyat la batalla sobre les pàgines” (Entrevista a La Vanguardia 23.2.08)

El nou ciberlector... Lector 2.0

El futur de la lectura és inseparable d’internet. A la xarxa es concentren les eines i materials més llegits de la societat de la informació. Internet ha canviat la manera de llegir. El potencial actual de lectura desborda els límits del text imprès. El canon tradicional esdevé inoperant. La globalizació dels nostres processos socials, polítics, econòmics, i la mobilitat que caracteritza la nostra societat, requereixen que hom disposi del text sense limitacions d’espai o temps. Canvien igualment les raons que motiven la lectura, alhora que sorgeix un lector actiu que demanda que el text s’escrigui en funció del lector. El ciberlector tria com vol llegir l’obra i com vol comunicar-se amb l'autor, i ho pot fer directament, sense intermediaris, per exemple deixant comentaris al blog. Que és el que he fet jo, li agradi o no.

El seu PROBLEMA, Sr. Boix, és que encara viu al segle XIX. Això sí, que resulta certament RIDÍCUL. Però el temps (i no el C33) posarà cadascú al seu lloc.

Passi-ho bé.

NB: Al blog del Sr. Boix m'han censurat almenys 4 comentaris... Ara sí, que han quedat ben retratats!

11.4.08

L'home que estimava els cementiris

Un blog perifèric al servei de l'establishment literari, fent de comparsa, publicitant un llibre per Sant Jordi. Un blog simpàtic, apassionat, creatiu...

¿Per què Manzano no parla de la literatura que s'està fent als blogs? ¿Per què no dedica un programa especial a la ciberliteratura, Literatura 2.0, a La Catosfera Literària?

Manzano llegeix el fragment sobre el pou que vaig posar al meu post. El bloguista perifèric bolanyeja (cap novetat) i esmenta El Llibreter...

Escriptors de paper, editors de paper, llibreters de paper... Tots dins el mateix vaixell que s'enfonsa.

Manzano: convida'm al teu programa quan surti EL LLIBRE MÉS IMPORTANT DE L'ANY 2008. No te'n penediràs.

NB: "Abans de Sòcrates, Plotino, molt maco; els sofistes, simpatiquíssims". Sisplau, que algú orienti cronològicament el pallasso ofegagossets del final. Un colofó patètic.

Aquí hi ha marro

caricatures
1 + 2

9.4.08

La Casa Inhòspita

PAS 1. Identificar l’enèsim clàssic de la literatura universal no traduït encara al català.

PAS 2. Traduir-lo.

PAS 3. Topar amb l’estratègia comercial de les editorials del país. ¿Qui llegeix Dickens avui en dia?

PAS 4. No resignar-se.

PAS 5. Obrir un blog per compartir comentaris i suggeriments sobre la traducció, i per parlar de Dickens i de Bleak House amb tots aquells que ho vulguin.

PAS 6. Penjar al web la traducció, en trameses mensuals com ho va fer Dickens en els fulletons que va publicar Bradbury & Evans.

PAS 7. Veure si una traducció de Dickens al català interessa algú o no...

T’interessa?


La primera traducció de Bleak House al català.

Per Manel-Pegagrega, un altre que ha entès per on van els trets del futur.

8.4.08

Esborralls del futur

Gràcies a l'autoedició que em permet Issuu, us regalo la versió digital d'un relat que vaig escriure l'any 2002 i que va guanyar alhora tres premis literaris. Parla d'una noia que...


[Et recomano que el punxis i el posis a pantalla completa]

Més informació sobre Issuu

Limitacions

Començo a entendre de què va això. Hi ha un límit que no podem abandonar. Tot és finit i limitat. Les paraules són límits, els pensaments són límits, els sentiments són límits, els actes són límits... Tot és contingent i relatiu. Cap absolut no pot existir perquè l'absolut suposaria transcendir la limitació intrínseca de les coses. Escriure és limitar-se, estimar és limitar-se, pensar és limitar-se, actuar és limitar-se... El full en blanc, el cor desert, el cap buit, les inaccions... també ens limiten. La vida tota és pura limitació, pura concreció, un simple retall de les múltiples possibilitats desaprofitades, malaguanyades, que mai no podrem viure. La consciència d'aquesta cruel limitació humana és la que ens empeny cap a la creativitat... Però, al capdavall, constatem que tota obra creada també és limitadora. I fugim. Sempre fugim. Crear és fugir. Ni res ni ningú pot esgotar la nostra set d'infinit... Novalis ho va dir així: Wir suchen überall das Unbedingte und finden nur Dinge... [Cerquem arreu lo Incosificat i només trobem coses]. Coses limitades, coses que ens limiten i ens cosifiquen. Coses i cossos. No hi ha res més. La resta són ficcions.

[Post inspirat en un conversa amb Jean Robur]

7.4.08

Damunt la misèria

Ens vam quedar sense trens. Ens vam quedar sense llum. Un país ple de forats. Un país ple de pegats. Ha petat la bombolla immobiliària. Ara ens quedarem sense aigua (la del Roine no serveix ni per dutxar-se). Els núvols passen de llarg; no volen ploure sobre aquest país de pa sucat amb vinagre. Els polítics en tenen prou barallant-se i "controlant" els mitjans (quan resulta que són els mitjans els que els controlen a ells, pobres titelles egòlatres). Mala peça al teler. Sant Jordi sense ordi. Miro el cel i ho veig tot negre. ¿Qui ens ha robat la il·lusió? ¿Qui s'ha emportat l'esperança? Maleeixo els corbs podrits que enfonsen la nostra terra. Maleeixo els botxins del nostre futur. Queda la fe. Queda la feina diària. Queda la sang, vermella i roent, dels lluitadors. No, no podran anorrear-nos. Damunt la misèria plantarem la senyera d'un nou horitzó...


Balla el Putxi-Putxi



6.4.08

Enyoro

Encara no hi ha roses al jardí. El zumzeig de les abelles a la glicina. Les primeres espases del lilà. Enyoro les tulipes. El sol mandrós s'obre pas entre les fulles de l'olivera. La bellesa perfecta del cirerer florit. L'ocellam fa fressa. El gaig, la puput, el pit-roig, les tórtores, la merla de bec ataronjat... Cada ocell parla la seva llengua. Enyoro el rossinyol. Enyoro les roses absents i els llavis que no besaré mai. Aquest cel sense núvols, intacte, verge. Primer diumenge d'abril. Sant Jordi encara no ha mort el Drac...


5.4.08

2.4.08

Benvinguda primavera

M'han convidat a celebrar l'arribada de la primavera. L'amic que ho organitza ha enviat aquesta targeta:

És la primera vegada que assistiré a un acte d'aquesta mena. Malgrat les aparences, encara queda gent interessant i original... Ja us explicaré com ha anat la cosa.

1.4.08

Ja tenim la coberta del llibre!

Tot va començar fa 4 mesos. Una idea, un projecte, una il·lusió i més de 100 persones implicades. Una nova manera d'escriure llibres (blooks). Els tres últims que he fet són obres col·laboratives. Creació compartida. Literatura 2.0.

Els amics de Cossetània m'envien un PDF amb la futura coberta del llibre La catosfera literària. Està molt ben trobada, aquesta imatge de la màquina d'escriure amb el ratolí... Potser encara faran algun retoc, però mireu, mireu quina patxoca que fa:





19:00 Marc Volpini, el dissenyador de Cossetània, m'acaba d'enviar aquesta genial simulació tridimensional de com quedarà el llibre (punxeu-la, punxeu-la):