31.3.08

Videocomentaristes

Ja fa dies que el videoblog de l'Artur Mas admet videocomentaris. D'aquesta manera fa un pas endavant en l'evolució cap al veritable Web 2.0 d'acord amb les reivindicacions que alguns blogaires li vam fer a la trobada que vam tenir amb ell el passat mes de novembre. Per ara han aparegut tres vídeos gravats per tres joves, dues noies (molt maques) i un noi (no tan maco). La darrera, amb accent lleidatà, pregunta pel polèmic transvasament del Segre... He estat temptat de gravar alguna pregunta i enviar-la-hi, però he resistit la temptació.

Aquest dijous un sarpat de blogaires ens trobarem amb el conseller Huguet per a parlar de la Catosfera, les Jornades, el web 2.0, el ciberactivisme, el periodisme ciutadà, el Twitter, el Facebook... ¿Voleu que li pregunti alguna cosa concreta al conseller?

30.3.08

Capvespre 28.3.08

Text inicial: El futur. Dia Mundial de la Poesia (poema de Josep Piera: La poesia). Actes a Vallromanes aquest cap de setmana: dissabte al vespre "Goma gom" del grup Chapertons (Casal) i diumenge al matí Campionat de ping-pong (Carpa). Situació del Tibet i la Xina. Cançó de Lisa Stansfield. Dues exposicions al CaixaForum: "Prínceps etruscs. Entre Orient i Occident" i "Chaplin en imatges". "Picassos" a la gal·leria A/34. Pulchrum, Verum, Bonum. Hotel California d'Eagles. Mort de Josep Benet. Lyrikline.org. Poema d'Anna Montero: Eternitat. The Rolling Stones: Angie.



29.3.08

Cap de setmana

Els caps de setmana no es pot caminar per la muntanya. És temerari i fastigós. Passen a tota hòstia els putos quads, els putos tot-terrenys i les putes motos de cross llaurant els camins i aixecant una polseguera terrible. Després, al darrere, vénen els cavalls que adoben el camí amb els seus excrements. Finalment, els pobres i soferts ciclistes i caminants hem d'empassar-nos tota la pols, esquivar els xaragalls i ensumar les caguerades. Sembla que travessem un camp de patates... No, no tornaré a petjar els camins el cap de setmana. Durant la setmana estic sol.

28.3.08

El futur

Miro la flor, blanca i fràgil, i imagino la cirera, el fruit vermell i sucós que serà dintre de dos mesos. Els pètals delicats que ara tremolen amb la brisa matinera esdevindran carn que regalimarà dolcesa. La miro i imagino el futur mentre el silenci envaeix el bosc d'absència. Vindré a buscar-te quan siguis gran i et menjaré sencera.

27.3.08

La tragèdia

La tragèdia del montillisme (i del sociatisme en general) és que veritablement representa el que és la nostra societat. No hem d'oblidar mai que un polític és un "representant" dels ciutadans. El ciutadà necessita "identificar-se" amb el candidat. Si governa la incultura, la grisor, la mediocritat... és que la societat és majoritàriament inculta, gris i mediocre. Aquesta és la principal perversió del règim democràtic: la tirania de la majoria. Ho sabia Plató com ho sabia Tocqueville, i avui ho patim més que mai. Una societat plena de garrulos i analfabets funcionals només pot escollir governants cutres i lamentables. ¿O què collons esperàveu, de la idiòcia generalitzada? No cal donar-hi més tombs. Aquesta Catalunya descatalanitzada (ravalera i acornellada) ens porta ineluctablement cap aquí. I encara les veurem de més grosses. Entre l'espanyolisme que ens escanya i el caïnisme que ens esquartera, tenim els dies comptats. La tragèdia del montillisme seria còmica (com ara la catarsi poc reeixida del Polònia) si no fos que demostra que la política, com tantes altres coses, és un subproducte -sovint putrefacte- de la realitat real. A mi, més que els polítics, el que realment em preocupa és la realitat. I la realitat cada cop és més lletja i depriment. La realitat cada cop fot més fàstic. Sort que sempre ens quedarà la Poesia.

26.3.08

Solvitur ambulando

De vegades em pregunto per què m'agrada tant caminar. La vida sedentària que portem no és gaire bona per a la circulació sanguínia. Caminant es mouen les cames, la sang corre pertot, cervell inclòs. Però més enllà de la motivació física, caminar suposa quelcom més. Nietzsche no feia una altra cosa per les muntanyes suïsses. Fins i tot té un llibre deliciós titulat El caminant i la seva ombra. Crec que és allí on diu que no t'has de refiar mai d'una idea que se t'hagi acudit assegut. Pessoa (per citar un altre mestre) solia escriure dempeus. Quan camino noto que les neurones funcionen millor, oblido les cames, el paisatge, i la meva ment discorre lliure, més clara, més nítida. Coses que abans no aconseguia desembrollar, caminant se'm descabdellen. Sempre he fet el mateix: davant d'un problema, d'una aporia, d'un atzucac... m'he aixecat i m'he posat a caminar. Escriure és caminar amb les paraules, però jo us recomano caminar amb les cames. Caminant trobareu la solució de tot plegat.

CAMINANT x VALLROMANES

25.3.08

Marxa ràpida

Arribo de la feina i dino tres galetes de soia, un bocí d'Emmental i una culleradeta de mel. Em poso a caminar. Casa > Roca Foradada > Can Maimó > Font de Can Mamet > Creu d'en Boquet > Sant Mateu > Can Gurguí > Casa. Dues hores de marxa ràpida. Estic tornant a recuperar la forma que vaig perdre a l'hivern. Un espectacle de núvols inquiets emblanquinant el cel. Encara queda un polsim de neu al capdamunt del Montseny.

Carod és un cadàver polític. Montilla el seu enterramorts.

24.3.08

Dia de la Mona

  1. Enllestint el capítol sobre Literatura 2.0 que formarà part d'un llibre col·lectiu.
  2. Confirmada l'assistència a la trobada informal entre el conseller Josep Huguet i diversos blocaires catalans (posposada el 3 de març) que tindrà lloc el 3 d'abril, dijous, a 2/4 de 7 de la tarda a la seu del departament d'Innovació, Universitats i Empresa per tractar temes com els blocs, la catosfera, la web 2.0, el twitter, etc.
  3. El millor formatge del món és el Cabrales.
  4. Tota la tarda escoltant Schiller.
  5. Demà toca treballar.

23.3.08

Diumenge de Resurrecció

Ressuscita ENTRELLUM després d'una llarga setmana de recés (del qual no explicaré res perquè ha estat quelcom estrictament privat). Ressuscita també la Natura després de la pedregada d'ahir i la benèfica pluja posterior. Ja ho va dir Tales, el vell savi de Milet: l'aigua és el principi (ἀρχή) de tot, la font de la vida...

Diumenge de Resurrecció. Floreix la glicina. Han tornat les orenetes. Matí radiant, nítid, meravellós. M'he llevat i he caminat dues hores i mitja. Quin gust endinsar-se pel bosc xop! El Montseny nevat. La mar grandiosa i blava. La molsa sobre la Pedra del Diable. Déu és la Natura. La φύσις sagrada i adorable. La resta galindaines i antropomorfismes ridículs. A la tarda el cel s'ha tornat a ennuvolar...



CAPVESPRE

21.3.08

A 1.000 km. de casa


Una setmana completament desconnectat. Lluny de les rutines. La marea puja i baixa. Se'm fa molt costa amunt escriure...

15.3.08

13.3.08

Anar per lliure

És el problema d'anar per lliure. Ni institucionalismes ni capelletes ni gregarismes. No seguir cap consigna ni cap prejudici ni cap tòpic. Escriure el que vols i quedar-te tan ample. La meva remuneració són les vostres visites. Escric perquè vull que el meus lectors siguin més lliures. Trobareu les meves paraules entre llums i ombres, absolutament contingents. M'espera una santa setmana de vacances...


[Porto 3 dies sense poder accedir al hotmail des de casa]

12.3.08

UCP

Delenda est?

[Avís: aquest post pot ferir seriosament la seva sensibilitat]

Aquests darrers comicis el sociatisme espanyolista que viu i treballa a Catalunya ha votat massivament Zapatero (1.672.777 vots), però quan arriben les eleccions autonòmiques i ha de votar PSC la cosa canvia (796.173 vots), perquè a la majoria d'aquests votants sociates els sobra la C de Catalunya. Llavors s'abstenen o vés a saber. La paradoxa apareix quan, a sobre, ens volen vendre que els 25 diputats del PSC representen el "catalanisme" a Madrid. Es que me troncho de risa.

Per a treure tots aquests vots, la Chaconeta ha hagut de declarar-se "filla de Zapatero" i -oh, caputxeta prenyadeta-, míting rere míting, apel·lar a la por més atàvica: "¡¡¡Que vuelve el lobo, que vuelve el lobo!!!" [Llop = Rajoy = PP = la dreta neofranquista = els requetedolents]. Sense cap altra proposta en positiu...

El sociatisme espanyolista (ara s'ha posat de moda dir-ne "unionista"), que viu i treballa a l'Andaluña profunda, ho té claríssim: vota en clau espanyola. Són els okupes que no senten seva la casa que els acull ("me siento antes español que catalán" "Esto es España"). (Antoni Puigverd parla d'"el acatalanismo de Estopa o la Juani").

I que consti que, amb tot això, no vull dir que el "llop" sigui millor ni més desitjable que la "caputxeta". El que vull dir és que o bastim aviat "La Casa Gran del Catalanisme" o ja podem anar resant les absoltes. Com diu el refrany: "De fora vingueren i Montilla ens foteren (amb l'inestimable ajut dels botiflers de Ca l'Avellana -289.927 vots-)

Viure per a veure. (O era per a beure?). Catalonia delenda est?

11.3.08

Indòmita

La primavera ja és aquí. M'ho diu el sol matiner que escalfa els brots del roser. M'ho diu el verd de la gespa, de l'olivera, del boix, del margalló i de la magnòlia. M'ho diu el groc de la mahònia. M'ho diu la música dels ocells. M'ho diu el pas de l'àvia que va a recollir el seu nét. M'ho diu el teu petó quan t'acomiades... La primavera ja és aquí. M'ho diu la sang que xarbota, indòmita de cap a peus.

Indòmito

La primavera è già qui. Me lo dice il sole mattutino che scalda i germogli del roseto. Me lo dice il verde del manto erboso, dell'oliveto, dell'agrifòglio, della palma e della magnolia. Me lo dice il giallo della maonia. Me lo dice la musica degli uccelli. Me lo dice il passo della nonna che va a prendere suo nipote. Me lo dice il tuo bacio quando mi saluti..... La primavera è già qui. Me lo dice il sangue che si agita indòmito da capo a piedi.

[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]

ENTRELLUM POESIA

L'efecte Montilla

Font: Avui 11.3.08

"hi ha la sensació que falta lideratge polític dins d’Esquerra"
(el que falta és una mica d'autocrítica i de senderi...)

Primer vídeo amb la nova digital


10.3.08

Tops

TOP ALIANZO
Top Països catalans


44

Avui fa 44 anys que ma mare em va parir a la Clínica Montserrat de Lleida. La pobra es va quedar ben descansada!

El millor regal que he rebut són els resultats electorals (generals i locals +).


Per a celebrar-ho us regalo uns fragments de l'ELEGIA42, el llarg poema de caire autobiogràfic que vaig escriure fa justament 2 anys i que pertany al poemari ENTRELLUM:

9.3.08

Resultats 9-M



Gris futur

Matí gris. Gris futur. Passi el que passi avui, guanyi qui guanyi, molt em temo que qui perdrà és Catalunya. El bipartidisme espanyolista no ens beneficia gens. La manipulació partidista del terrorisme tampoc. El caïnisme suïcida dels catalanistes fa basarda. ¿Què se n'ha fet, de l'esperit de l'1-D? Ni ens deixen decidir ni volem decidir [m'acostaré a Vilanova del Vallès per a deixar la meva signatura]. La sensació és que cada vegada som menys i cada vegada estem més dividits. Jo no m'abstindré ni votaré en blanc. Exerciré el meu deure com a ciutadà responsable malgrat que cada dia crec menys en aquest sistema partitocràtic, bipartidista, monàrquic, espanyolista... Matí gris. Gris futur.

Actualització 12:38

Després de votar on em pertocava, he anat a Vilanova del Vallès per a veure si podia signar a favor del Dret a Decidir. Malgrat que apareix al llistat, m'he trobat que no hi havia cap mesa en aquest poble veí. Me n'he tornat, per tant, sense poder signar. [notícia][comunicat]

7.3.08

Molt sospitós

M'assabento de l'atemptat criminal als estudis de Ràdio Arrels de Perpinyà (carrer dels Agustins). Joan Pere Sunyer m'ha convidat per enregistrar una lectura de poemes que seran emesos durant les dues properes setmanes dins l'espai Instants poètics. Hem passejat pel centre, però la insistent tramuntanada ens ha fet la guitza . Hem dinat al petit restaurant Le coq au riz (carrer de la Revolució Francesa) regentat per un iraquià cristià. Tajine amb sèmola, pastanaga, carbassó i mandonguilles. La Laura està mirant Vilaweb i veig la tràgica notícia. Mentre torno per l'autopista alterno la SER amb la COPE. Escolto i rumio...

En aquesta pseudodemocràcia espanyola (no hi ha res que empobreixi més la democràcia que el bipartidisme), resulta molt sospitós que l'acte final de les dues últimes campanyes electorals hagi estat un atemptat terrorista...

6.3.08

Tot és contingent

Tot. No et facis il·lusions. No hi ha cap ésser necessari. Això que alguns anomenen déu és solament una paraula carregada de por. Una paraula o una quimera farcida d'agosarades suposicions. La causa de totes les causes és una altra causa també contingent, atzarosa, fortuïta, innecessària que nodreix la cadena infinita dels dubtes insolubles. Tot és contingent. No te'n refiïs, d'allò que és intangible. Malfia-te'n, de les paraules irrellevants, asèptiques, inodores, insípides... La contingència ens defineix. El que ara és, d'aquí a una estona podria deixar de ser. Podria, per exemple, esborrar aquest blog ara mateix. Podria suïcidar-me. Podria oblidar-te definitivament. Podria... ¿Quina importància pot tenir, doncs, tot això que, tard o d'hora, deixarà de ser sense remei? Una importància efímera, incerta, aleatòria. No, no et facis il·lusions. Tot és contingent. Tot. Tu també.

5.3.08

Vent del nord

Guàrdia de pati. Un fred que pela. Aire gèlid que baixa de les muntanyes nevades. Internet va fatal. Han instal·lat tants ordinadors a l'insti (uns 200) que la línia es col·lapsa cada dos per tres. Realment tercermundista.

Divendres tornaré a veure el Canigó. Pujo a Perpinyà per a enregistrar una lectura de poemes a Ràdio Arrels. Recitaré 10 poemes del poemari guanyador del Machado. He quedat amb Joan Pere Sunyer, responsable de l'espai Instants Poètics. La meva relació literària amb la Catalunya Nord va començar l'any 2001 quan vaig rebre el Premi Francesc Català de Poesia (Òmnium Cultural). El Rosselló és una terra en la qual em sento molt a gust.

Acabo de fer una classe de filosofia amb 1r. de BTX B. He deixat la següent pregunta pendent per al proper dia: ¿I si tot fos contingent?

4.3.08

Autoritat 200

Fa 3 mesos i mig ENTRELLUM assolia l'autoritat 100 de Technorati. Avui ha arribat a l'autoritat 200. El número d'enllaços és de 1.400. Les xifres són les xifres. Collonudes. Feliciteu-me.


Jo, a més d'autofelicitar-me, felicitaré també mon pare. Avui el Tonet fa 72 anys. Això sí, que és tenir autoritat!

El meu debat

No parlaré d'El Debate perquè no és el meu debat. Cada cop em sento més lluny d'España. Ni la niña del Rajoy ni les celles del Zapatero. Tots els que esteu pendents d'això foteu pena. Llegeixo els vostres Twitters i em deprimeixo. Colla d'españoaddictes!

El meu debat és més proper. Veig una ERC desactivada pel PSOE, una ERC aburgesada que ha venut el seu ideari per 300 plats de llenties (un plat per cada càrrec col·locat a l'administració). Veig Ridao que s'omple la boca amb la paraula INDEPENDÈNCIA i vomito; vomito perquè són ells els que han fet Montilla president i el mantenen; un Montilla que ha convertit ERC en un partit satèl·lit del socialisme espanyolista. Aquest hauria de ser el nostre debat, i no pas Rajoy o Zapatero.

O potser sóc extraterrestre? (per alguns sóc integrador...)

3.3.08

Primer dilluns de març


Abans de dinar camino un parell d'horetes per la muntanya. Cullo espàrrecs. Veig les primeres roselles.

Per dinar menjo els espàrrecs que he collit.

Després de dinar començo a llegir els 62 originals que han estat presentats al IV Premi Vallromanes de Poesia. Constato que enguany hi ha nivell. La gent vol ser publicada.

La Laura, locutora de Ràdio Arrels de Perpinyà, em fa una entrevista telefònica.

Repasso una estona els fotologs dels alumnes... (digueu-me xafarder)

El cel s'ha ennuvolat de sobte.

A hores d'ara, segurament, Josep Pla escriuria un blog
Els 46 volums de l’Obra Completa de Josep Pla, ¿quants posts serien?
¿Som el que escrivim o escrivim el que som?

Us ho prometo: algun dia deixaré de parlar de mi.

Du weisst nicht

Em fa molta il·lusió presentar-vos la traducció a l'alemany del primer poema del poemari ENTRELLUM, obra guardonada amb el Premi Internacional Antonio Machado 2008. Vull agrair públicament la col·laboració de Herrn Doctor Elies Valverde. Sense el seu amical entusiasme aquesta versió no hagués estat possible.

No saps

No saps, potser no saps què hi ha
rere la màscara encisadora de les paraules.

Tal vegada un riu silent que corre sota la pell.
Tal vegada un foc que abrasa les entranyes.

No saps, potser no saps qui sóc, qui ets, qui podem ser...

A penes l’ombra d’un somni que malda per esdevenir rialla.
A penes l’ombra d’un vers que fou escrit per a ningú fa molt de temps...

No saps, no sé, no sabem què significa aquesta voràgine
de delícies i complicitats enlluernadores.

Les ànimes poden fondre’s molt abans que els cossos s’hagin desfet i, tanmateix, res no podria estalviar-nos l’incendi apassionant dels llavis i dels dits, la dolça flama dels sucs que s’escolen, la inevitable disbauxa de la carn enfollida, sempre tan dòcil i amatent...

No saps, potser no saps, ni sé, ni sabrem
perquè l’univers és tan immens i tan minúscules les nostres passes...

Nàufrags incapaços de comprendre que demà ja és massa tard
i que avui, ineluctablement, el sol i la lluna es conxorxen
per a picar-nos l’ullet...

L’hora suprema arriba en qualsevol moment.
Res no és possible ni perdurable si els déus se’n desentenen
(algun dia t’explicaré quins són aquests déus en els quals crec)

No ho saps, no ho sé, no ho sabrem
si tot al capdavall és un miratge que a l’hora del capvespre
s’esblamarà sense remei...

Els cors són pous negats de misteri.
Els cors no saben res.


Du weisst nicht

Du weisst nicht, vielleicht weisst Du nicht
was es hinter der bezaubernden Maske der Worte steckt.

Vielleicht fliesst unter der Haut ein ruhiger Fluss.
Vielleicht eine Glut, die die Innereien verbrennt.

Du weisst nicht, vielleicht weisst Du nicht wer ich bin,
wer Du bist, wen wir sein können…

Kaum der Schatten eines Traumes der es versucht, ein Lachen zu werden.
Kaum der Schatten eines Gedichtes, dass vor langer Zeit geschrieben
wurde, und das Niemandem gewidmet war…

Du weisst nicht, ich weisst nicht, wir wissen nicht was sie bedeutet, diese Unmenge blendender Wonnen und Gemeinsamkeiten.

Die Seelen können zerschmelzen, und viel eher als die Leiber sich
aufgelöst haben und, sowieso, nichts hätte uns ersparen können das
leidenschaftliche Entflammen der Lippen und der Finger, die süsse Glut der Säfte, die entfliehen, die unvermeidbare Orgie des verrückt gewordenen Fleisches, ständig sanft und willig…

Du weisst nicht, vielleicht weisst Du nicht, ich weiss es auch nicht, und wir werden es nie wissen, warum das Universum so inmens ist, und unsere Schritte so winzig…

Schiffbrüchige, die es nicht verstehen können, dass es morgen schon zu spät ist, und das heute, unvermeidlich, Sonne und Mond sich vereinen, um uns ein Auge zu zwicken…

In jedem Augenblick kann die höchte Stunde schlagen.
Nichts ist weder möglich noch beständig, wenn die Götter davon Abstand nehmen (eines Tages werde ich Dir erzählen welche es diese Götter sind, an die ich glaube)

Du weisst es nicht, ich auch nicht, wir werden es auch nie wissen ob letzten Endes alles nicht eine fata morgana ist, die in der Abendstunde unvermeidlich verschwinden wird.

Die Herzen sind Gruben, mit Unbekanten verstopft.
Herzen wissen nichts.

2.3.08

Capvespre 29.2.08

Comencem llegint el poema Somiar la tendresa (bilingüe). Fados de Névoa. Parlem del cap de setmana a Cotlliure amb motiu del lliurament del Premi Machado. S'han presentat 62 obres al IV Premi Vallromanes de Poesia d'enguany. Properes activitats culturals a Vallromanes: dia de la dona, lectura pública de La plaça del diamant de Mercè Rodoreda, exposició de fotografia, teatre... Record per en Josep Palau i Fabre. L'anècdota de Montilla. Lisboa. Pessoa... Poema final de Mercè Rodoreda.



1.3.08

Ulleres noves


He anat a correus a buscar el paquet provinent de Biscaia, concretament de Barakaldo, un paquet molt ben embolicat que contenia una funda amb les ulleres graduades que -via Bloguzz- m'ha enviat Optica Directa.


L'altre dia va ser un llibre i avui són unes ulleres. Miop com sóc, vaig acollir-me de seguida a la promoció. Ja feia temps que em rondava pel cap de canviar-me el look. Entre tots els models, vaig escollir-ne un de pasta. Em van demanar la graduació i, en pocs dies, vaig rebre el mail que em confirmava l'enviament certificat. M'han sorprès molt gratament. Són lleugeres i divertides. Les patilles de color burdeus li donen un toc molt xic, a la moda.

Comprar unes ulleres per internet, a preus sense competència i amb un servei impecable, ja no és cap utopia. Una òptica 2.0, sense intermediars. Qualitat, economia, comoditat, rapidesa... Si vols unes ulleres noves: