26.1.05

Qui és Toni Ros

[Not taking myself too seriously]

1964. Peixos ascendent escorpí, lluna a capricorn, Neptú a la casa 12, nascut un dimarts; drac a l'horòscop xinès. Primogènit de sis germans, va aprendre les beceroles al Col·legi Episcopal de Lleida. Als 17 anys es va fer membre numerari de l'Opus Dei. Va estudiar filosofia i teologia a la Universidad de Navarra. Va deixar l'Opus i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona.

1989. Va treure les oposicions i es va casar. Va treballar 20 anys com a professor de secundària al Vallès Oriental, feina que compaginava amb l'escriptura. Va guanyar un sarpat de premis literaris.

2000. Va publicar el primer llibre.

2004. Va crear el primer blog.

Pioner i promotor de la Catosfera. Divorciat i pare d'una filla.

[fins aquí la vida convencional d'un petit burgès convergent integrat en el sistema]


2009. Tenia 45 anys quan li van detectar un PSA elevat, van fer-li dues biòpsies de pròstata (obertura del txakra muladhara) i van trobar PIN (neoplàsia intraepitelial prostàtica) (...) Va patir la síndrome de Gauguin* arran de la qual va viatjar a Rapa Nui. Allà va experimentar un salt quàntic, una metamorfosi existencial. El somnàmbul va despertar. El cuc va esdevenir papallona. Es va tatuar el braç dret amb un Tangata Manu. Així va iniciar el seu particular walkabout. (...) Quan va tornar li van diagnosticar TB, li van reconèixer incapacitat permanent i el van prejubilar (...)

2011. Va recórrer la Patagònia tot aprofundint en la cultura maputxe. Després de 3 taquicàrdies paroxístiques (salvades amb desfibrilador), va saber que tenia WPW (Síndrome de Wolf-Parkinson-White), i li van practicar amb èxit una ablació (obertura del txakra del cor). Es va retirar a Terradets (Montsec) a fer vida eremítica. Un any més tard, va sentir la crida del mar i se'n va anar a viure a l'Alt Empordà.

2015Cap Ras esdevé el seu "camp base" i la Caddy el vehicle ideal.

El nou "personatge" s'anomena ToNi RoS...

 
Tatuatge del Tangata Manu

2016. Comença una sèrie de grans viatges: Expedició al Cap Nord, Brasil (Amazonia), Mèxic (Yucatán)...

[Achtung! secció "etiquetes"] Amb més ales que arrels, aventurer inquiet, nòmada existencial, llibertari, anartista, practica la vida alternativa. Se sent sobretot mediterrani. Compromès en el camí del creixement espiritual. Tauista,  tàntric, gnòstic, càtar, filòsof hermètic, alquimista, nudista, vegetarià, no mira TV, toca la guitarra, escolta Delicatessen, admira Llull i Xirinacs, gaudeix caminant i pujant muntanyes, li encanta fer inipis, fa 13 anys que blogueja, escriu un dietari, somia futurs viatges i la independència de Catalunya...
1994 Camí de Sant Jaume en bici
2004 Obre el seu primer blog: Tros de Quòniam
2007 Ascensió a la Pica d'Estats
2009 Rapa Nui
2011 Un any d'eremita a Terradets
2013 Va caminar pel Finis Terrae
2014 Ascensió del Canigó / Camí de l'Últim Càtar / Premi Vila de Martorell al millor blog en català / Camí de Sant Jaume a peu
2015 S'instal·la a Cap Ras i es transforma en  ToNi RoS / Premi Vila de Lloret al millor blog literari / Ascensió al Pedraforca / Vipassana
2016 Nordkapp Expedition / Camino Primitivo / Brasil (Amazonia) / Mèxic (Yucatán)
2017 Brasil...
Ha visitat 35 països: Alemanya, Andorra, Argentina, Austria, Bèlgica, Brasil, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Escòcia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Marroc, Mèxic, Mònaco, Noruega, Paraguai, Polònia, Portugal, Regne Unit, Suècia, Suïssa, Turquia,Vaticà, Xile.     

[fins aquí les coses més confessables, atès que l'autobiografia és un gènere de ficció]

Es defineix com a Outsider, Freethinker, Vanaprastha, Steppenwolf, Vogelfrei, Tangata Manu, Drifter, Tramper... però en el fons és un pelegrí, un poeta.

Si en voleu saber més, haureu de llegir les 2.500 entrades del seu blog i els seus 20 llibres. 
discreto, preserva tu vida íntima, de esta manera te liberas de las opiniones de los otros y llevarás una vida tranquila volviéndote invisible, misterioso, indefinible, insondable, como el Tao.

    Tot és amor. Primer vaig creure en la religió (amor a Déu), després en la filosofia (amor a la saviesa), més tard en la literatura (amor a les paraules) ** També he cregut en l'amor (amor a l'amor). A mesura que passen els anys sóc més escèptic. Ara estimo la natura, la solitud, el silenci...
      He fet tots els papers de l'auca. La vida és un joc de màscares. En realitat desconec qui sóc. He sigut tantes persones, he viscut en tants llocs, he estimat tantes dones, he llegit tants llibres, he escrit tants poemes, sóc tan nòmada de mi mateix, que amb prou feines m'identifico amb un nom o amb un cos. Em miro al mirall i em sorprenc. El petit burgès panxut s'ha tornat un hippy esprimatxat. Sóc el que vulguis que sigui, m'adapto a tu. Camaleònic. Líquid. Em sobren punts de vista. He de fingir seguretat. De vegades trobo la pau de sobte, en la simple solitud o en els teus braços, perquè m'agrada perdre'm i oblidar-me. L'amor és això: oblit. Com les paraules que, ombres volàtils, substitueixen la vida. 
      El meu objectiu és aconseguir viure sense objectius. O dit en positiu: viure el present plenament, oblidant el passat i despreocupant-me del futur. Hic et nunc. Conscient de l'instant. Els objectius són una quimera. Si et planteges una meta t'estàs projectant cap al futur, és a dir, estàs ajornant el gaudi, perdent el present, que és l'únic que tens. Ni objectius ni metes ni projectes ni plans. Això és la pastanaga per a l'ase. A qui necessites demostrar res? Tan poca autoestima tens? Ho fas per a tu o per als altres? De què o de qui depèn la teva felicitat? No vull fer res que no faci. No vull tenir res que no tingui. No vull ser res que no sigui. Així ho faré tot i ho tindré tot i ho seré tot. Fluir. Respirar. Caminar. Estimar. Viure...
      L'home espiritual està preparat per a emprendre el vol. Hem de ser útils als altres. Les paraules no són res sense els actes. La Nova Era exigeix dedicació absoluta.
      Només l'individu que no es trobi atrapat en la societat pot influir en ella de manera fonamental (Krishnamurti)

      5 comentaris:

      Anònim ha dit...

      És una sensació estranya llegir el passat des del futur, viure el present veient com els calendaris i les dates juguen a enredar.

      L´amor és oblit, quina gran veritat.
      Almenys aquesta no enreda.

      Anònim ha dit...

      Arriba un moments que les dates són irrellevants. El temps és sempre psicològic, és a dir, irreal.

      L'amor? La gran qüestió és saber com podem sobre-viure després d'un gran amor... si l'oblit és impossible...

      Anònim ha dit...

      L' amour est fou

      Toni Ros ha dit...

      Fou i fomut :)

      Anònim ha dit...

      M'encanta el nou disseny del blog. Ja necessitava una mà de pintura. Parabéns!